La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Dead truck’
Els aliments solen viatjar per terra, mar i aire, en les millors condicions possibles, en cambres si és necessari, perquè arribin en perfecte estat fins al consumidor. Que no es doni el cas que si algú té el caprici i decideix pagar un plus per assaborir un producte fora de temporada, una maduixa o un albercoc en ple hivern, no li arribi impecable, des de l’altre costat del món.
El repartiment d’immigrants sol circular per mar o, com també hem vist aquest agost, per terra. Els qui gestionen el viatge saben perfectament que la mercaderia moltes vegades no aconsegueix arribar al lloc de destinació o ho fa en el pitjor estat i acaba sota l’aigua o a la carretera. No tothom s’atreveix a amuntegar-se en una bassa o a amagar-se als baixos d’un camió. Sembla que un s’ha de sentir més segur dins d’una de les càmeres d’un camió de repartiment de gall dindi amb el dibuix d’una simpàtica gallina de perfil amb l’ull molt rodó i la cresta ben vermella. “Té tan bon gust perquè està tan ben alimentat”. És l’eslògan cruel, escrit en llengua eslovena, que ocupava la porta rere la qual van morir 71 persones que intentaven escapar de la penúria del lloc on vivien.
L’aire tampoc no era de franc. Qui els havia de dir que el bitllet que havien pagat –segurament amb tots els seus estalvis– només valia per tres hores d’oxigen. No sabien que viatjaven en el food truck de l’horror, un immens taüt sobre rodes que anunciava talls prims de gall dindi. L’embotit se sol comptar per grams. A ells els van anar traient d’un en un d’aquell infern, en un garbuix de cossos. Feia tantes hores que estaven morts que els experts van aconsellar a la policia posposar-ne l’examen. Els van comptar d’un en un: eren 59 homes, 8 dones i 4 nens. Noves víctimes del tràfic humà.