La Vanguardia (Català-1ª edició)
La reina de les parets
ÉS L’ESCALADORA DEL MOMENT, LA PRIMERA QUE HA ASSOLIT LA MAGIC MUSHROOM DE L’EIGER I TÉ UNA LEGIÓ DE SEGUIDORS A LES XARXES SOCIALS
“L’Eiger? Una noia no hi té res a fer”, li van dir a Sasha Digiulian. Potser el seu aspecte menut (fa 1,57), la cabellera rossa, els ulls blaus i la rialla contagiosa d’aquesta nord-americana de 22 anys van portar a la confusió... Però Sasha es va proposar d’escalar la “paret assassina” dels Alps i ho acaba d’aconseguir després de tres dies d’ascensió sense treva. La campiona del món d’escalada, alterna aquest esport amb les classes a la Universitat de Colúmbia. Es mou per les parets amb la mateixa habilitat que ho fa a les xarxes socials i no es talla un pèl. Tant publica una imatge de les seves mans ensangonades, com una foto en biquini penjada d’una roca amb unes amigues. I la cosa s’embolica. Perquè una imatge de Sasha desperta likes de sota les pedres i comentaris per a tots els gustos.
Està al club de les millors escaladores del món i segurament s’emporta la palma com la més mediàtica. És ambiciosa i molt treballadora: s’entrena sis dies a la setmana i li va bé a la universitat. Va començar a escalar als sis anys al rocòdrom on celebraven la festa d’aniversari del seu germà i no va parar. Encara que aleshores esquiava i feia patinatge, es va aficionar a l’escalada i va començar a competir. “Com més practicava, més m’agradava”, explicava aquesta setmana en una entrevista a la revista Shape. Fins fa cinc anys la competició va marcar el ritme de la seva carrera esportiva i després va decidir explorar la part més aventurera de la disciplina.
Ho ha guanyat gairebé tot (ha estat tres vegades campiona dels Estats Units i el 2011 del món) i acumula rècords; el més sonat –després de la proesa de la setmana passada a l’Eiger– als 19 anys quan es va convertir en la primera dona nord-americana (i la tercera del món) que escalava una paret de grau 9a. Pràcticament la dificultat màxima. Ho va fer primer a la Red River George (a Kentucky, Estats Units) i al cap d’unes setmanes va escalar la mítica Era Vella, una roca gegant ubicada al municipi de Margalef, al Priorat. En aquesta gesta, Sasha va demostrar la seva determinació. Havia intentat l’Era Vella un any abans i no la va poder aca- bar. Llavors ho va advertir al seu blog: “Només la vaig poder provar una vegada, però vaig fer tots els moviments. Vull tornar i fer-la!”.
I va tornar. I va tornar a escriure al blog: “Potser haver somiat tant temps encadenar la ruta va ser el que em va ajudar... Un amic em va dir que el que aconsegueixes quan tens èxit en les teves metes és molt lluny de ser tan important com el que milloraràs per aconseguir-les”. La paret del Priorat va marcar un abans i un després en la seva carrera esportiva: “Ara estic a punt per enfrontar-me a reptes que requereixen temps i esforç (...) Suposo que el meu únic problema és el temps; no acostumo a ser al mateix lloc gaire temps, perquè m’agrada provar noves rutes a tot arreu”.
L’últim objectiu va ser l’Eiger. Però dues setmanes abans de viatjar als Alps, Sasha va ser notícia i no precisament pel seu ambiciós repte esportiu. El 19 de juliol va penjar al seu Facebook una fotografia amb una amiga fent veure que escalaven en biquini i amb el següent peu: “Avançament Mountain Women 2016”, com si fos una primera entrega del calendari de l’any que ve. En poques hores es van acumular 9.310 likes i 433 comentaris, en molts casos amb 100 rèpliques. Una legió de persones es van sentir ofeses per la notícia –i van escriure missatges de l’estil de “amb menys roba i posant el cul cap a la càmera aconsegueixes més atenció: marca un exemple millor”– i una altra legió la defensava a ella i la llibertat de les noies per vestir com vulguin.
Lluny d’acovardir-se, l’endemà, Sasha va publicar una altra fotografia seva en biquini i va escriure: “S’ho creguin o no, va ser una imatge innocent (...) No va ser la meva intenció ofendre ningú pel fet de pujar una foto de dues dones escalant en vestit de bany. Vaig decidir celebrar aquell moment perquè estava increïblement feliç, alegre i positiva. I em reafirmo en això”. I tot seguit, 6.710 likes més, 400 comentaris més i tempesta a Twitter (té gairebé 43.500 seguidors).
Al cap de pocs dies, l’escaladora més famosa –a més de la seva activa vida virtual (Instagram inclòs), ha estat portada en desenes de revistes, des de National Geographic fins a Vogue, passant per Climbing o The Washington Post– va fer les maletes i se’n va anar cap als Alps. Les primeres setmanes d’agost les va passar amb el seu company d’expedició Carlo Traversi (tots dos atletes d’Adidas i amics des del 2008) la via considerada la més difícil de la paret nord de l’Eiger: Paciència (de 900 metres d’altura i de grau 8 A). La paret se’ls va resistir perquè estava molt molla, però ells no van abandonar. Van ascendir al cim (3.970 metres) per l’aresta Oest i es van despenjar fent ràpel per la Magic Mushroom (600 metres i de grau 7 C) per posteriorment escalar-la en lliure durant tres jornades. Van culminar l’ascensió dissabte passat. Un nou record a la butxaca: Sasha és la primera dona que ho aconsegueix.
Dos dies després (un helicòpter els va baixar de la muntanya) ja era a Nova York, on ben aviat començarà el curs. Aquest any acaba els estudis de Nonfiction Writing and Business. Ha concentrat les classes de dimarts a dijous per poder entrenar-se i escalar de divendres a dilluns. Té al cap diverses ascensions a tot el planeta: “L’escalada és el millor dels passaports”, afirma.