La Vanguardia (Català-1ª edició)
Milers de refugiats arriben a Munic un cop oberta la frontera
Alemanya i Àustria permeten el pas als milers d’immigrants retinguts a Hongria
Alemanya i Àustria van anunciar ahir que obrien les fronteres als refugiats no europeus sense visat que estaven retinguts a Hongria. Immediatament, milers de persones van continuar la marxa, principalment cap a Alemanya. El punt de destinació era Munic, on van ser rebuts amb mostres de solidaritat de la població i atencions de les autoritats.
Les fronteres de l’espai de Schengen s’han obert de bat a bat, saltant-se les seves pròpies regles, per permetre el pas joiós de ciutadans no europeus sense visat. Milers de migrants van arribar ahir a Àustria i Alemanya procedents d’Hongria, on les autoritats, desbordades, van contractar autocars divendres a la nit per traslladar a la frontera els refugiats i immigrants que, deses- perats perquè se’ls impedia de viatjar a la seva destinació, s’havien posat a caminar cap a l’oest. Pretenien cobrir a peu els 175 quilòmetres de distància entre Budapest i la frontera amb Àustria.
Un centenar d’autobusos va recollir abans-d’ahir a la nit a l’autopista aquest miler de caminants, i també els qui s’havien quedat a l’estació ferroviària de Keleti, a Budapest, que aquesta setmana ha simbolitzat la inoperància de la Unió Europea per gestionar la crisi migratòria. El canvi va venir quan Àustria i Alemanya van acordar rebre la marea humana encallada a Hongria, obviant la normativa europea sobre refugiats (l’anomenat acord de Dublín), segons la qual els sol·licitants d’asil que fugen de guerres o persecució han de tramitar el seu cas al primer país de la UE on arriben.
El primer ministre hongarès, el dretà Viktor Orbán, es va afanyar ahir a aclarir que els autocars van ser una mesura excepcional per garantir la seguretat. En una trobada del seu partit, Fidesz, a la vora del llac Balaton, Orbán va jutjar “inacceptable que els migrants paralitzessin el trànsit a l’autopista i posessin les seves vides en perill”, i va argüir que “el Govern ha demostrat la seva capacitat per protegir la seva seguretat i la dels hongaresos”.
Gairebé alhora partia des de Keleti a peu un nou contingent de mig miler de migrants, amb rumb a l’autopista que porta a Àustria, amb la policia magiar obrint-los pas entre el trànsit. 200 persones més d’un camp de refugiats proper a la ciutat de Györ es van posar a caminar cap a la frontera. Encara no hi ha trens a Europa occidental; la majoria d’aquests nous caminants eren joves, que després de caminar diverses hores van acabar agafant trens cap a ciutats hongareses frontereres. Mentrestant, l’estació de Keleti va canviar d’aspecte quan les brigades de neteja van entrar de bon matí a fregar amb aigua a raig la plaça i els túnels del metro, que durant més de quatre dies van acollir l’improvisat campament d’unes 2.500 persones. Han desaparegut les frases escrites amb guix d’una paret fosca que s’utilitzava com a pissarra. Hi deia, en anglès: “SOS Síria”, “Vull anar a Alemanya, sisplau”, Ajuda Síria, Angela Merkel. Ara està neta.
A la zona queden uns quants centenars de migrants –no hi ha xifra oficial–, i està tot més arreglat, però no sembla que l’assentament hagi de desaparèixer. “En realitat, moltes de les persones que hi ha ara a l’estació han anat arribant des d’aquest matí. Detectem que és gent nova; es continua necessitant ajuda”, explica Orshi Somorzai, una professora de 44 anys que exerceix de voluntària en el repartiment de roba, sabates i joguines que porten els veïns de Budapest, i que gestiona l’oenagé Migration Aid.
De fet, si no fos perquè el cel està encapotat i a estones plou, l’am- bient resultaria gairebé festiu: refugiats i voluntaris juguen partits curts de futbol, i unes monitores han organitzat una mena d’esplai, on nenes morenes rialleres pinten amb retoladors en papers blancs, o enfilen boles de colors per fer collarets i braçalets. Els voluntaris reparteixen menjar calent que van portant en olles, una cosa impensable dies enrere, quan l’allau de gent en aquests passadissos del metro era tal que l’única opció organitzativa era distribuir peces de fruita, panets i ampolles d’aigua.
“El Govern d’Orbán sempre està dient que vénen immigrants barrejats amb els refugiats –prossegueix la voluntària Orshi Somorzai–. I què, si és així? Els immigrants bus- quen una vida millor; és el que faríem qualsevol de nosaltres. Jo mateixa ara estic a l’atur, busco feina”.
El límit entre fugir d’un país per la violència o per la pobresa és tènue en el cas d’una de les nacionalitats més presents, al costat de la siriana, en aquesta multitud: l’afganesa. “Teníem un minimarket de menjar a Kabul, però es guanyaven
Encara no surten trens de Budapest cap a Europa occidental, i a Keleti continuen arribant migrants
molt poc diners, i vivíem amb la por de les bombes”, explica Hussein Yousefi, de 26 anys, mentre acaricia la panxa de la seva esposa embarassada de vuit mesos, que fa ulleres i està com absent. Els metges voluntaris l’han visitada i de moment està bé, però la parella no sap què fer ara que ja no hi ha autocars cap a la frontera. Viatgen amb dos cosins joves, i volen –com no podia ser d’una altra manera– arribar a Alemanya.
Gent com ells va tenir una cordial acollida quan van arribar a Àustria. Els autocars hongaresos anaven descarregant el passatge al seu territori, i els refugiats caminaven fins al costat austríac amb les seves motxilles i cotxets de nens. Al migdia n’havien entrat al país veí uns sis mil, segons la policia. La companyia ferroviària austríaca va disposar trens xàrter per assegurar 4.600 places extra per als qui volguessin partir immediatament cap a Alemanya des de l’estació de Vie- na, on van ser rebuts amb pancartes i aclamacions com “Benvinguts a Àustria!” i “Refugiats, benvinguts”. La policia alemanya preveia acabar el dia amb deu mil arribades, la majoria a través de l’estació de Munic, on intèrprets d’àrab explicaven als nouvinguts el procediment que calia seguir.
A Alemanya, el país dels somnis d’aquesta gent que ve de malsons, la cancellera Angela Merkel va declarar dissabte al consorci de diaris Funke que “el dret a asil polític no té límits de nombre de sol·licitants”. Ja a la tarda, Merkel va parlar per telèfon amb el seu homòleg magiar, Orbán. “Tots dos es van mostrar d’acord que tant Hongria com Alemanya han de respondre a les seves obligacions europees, incloent els deures establerts en l’acord de Dublín,” va informar ahir a la nit un portaveu del Govern alemany a Berlín. Les regles que tots s’han saltat, en realitat, continuen vigents.