La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Sense una majoria pel sí, el procés s’haurà acabat”
Constituït el Parlament, es declararà l’inici de constitució del futur Estat” El PP ha convertit el Constitucional en un tribunal d’ordre públic franquista”
Artur Mas és conscient que serà difícil que Junts pel Sí obtingui la majoria absoluta en les eleccions del 27-S, però confia a ser la primera força del Parlament, a més d’obtenir una majoria d’escons sobiranistes sumant la CUP. En cas contrari diu que aquest procés s’haurà acabat. El president de la Generalitat està convençut de poder tornar a ocupar el càrrec i explica que amb ERC ja han parlat de la distribució d’un futur govern. Mas assegura que no tots els ponts amb Madrid estan trencats, encara que no preveu cap moviment d’acostament. Sap que una declaració d’independència comporta riscos, però no sembla especialment preocupat pels costos col·lectius, i encara menys pels personals, a les portes de l’inici de la campanya electoral.
El sorprèn que el PP vulgui canviar la llei del Tribunal Constitucional per sancionar-lo? La meva capacitat de sorpresa gairebé no té límits, però sí, em sorprèn que arribin tant lluny, fins a manipular l’Estat de dret, els seus fonaments i la funció arbitral d’un tribunal com aquest. Estan disposats a traspassar tots els límits inimaginables. No és un tribunal qualsevol. És l’àrbitre i estan disposats a comprar-lo per perjudicar un equip determinat.
Diu que el registre a la seu de CDC forma part d’una campanya dels poders de l’Estat contra el seu partit. Amb quin objectiu? Defenso la investigació i la iniciativa del jutge, però condemno absolutament l’espectacle amb el Parlament de Catalunya dissolt i amb les eleccions més decisives que s’han fet en aquest país des del 1980. Algú hi tenia interès i jo crec que no és el jutge.
Però la investigació parteix d’una denúncia d’ERC, que ara són els seus socis. No es pot atribuir la denúncia d’un regidor d’un poble a la direcció del partit.
Li fa por que l’ombra del 3% acabi perjudicant la imatge de CDC? Fa deu anys que se’n parla i no hi ha ni una sola sentència judicial con-
demnatòria. Ho han mirat tot i ho han investigat tot. Els responsables econòmics del partit sempre m’han assegurat que això no era real i que no hi havia res a amagar.
Hi ha un document de l’empresa Teyco dins el sumari secret... És un document de l’empresa d’un sol any. Per què no hi havia papers d’altres anys que també van fer donacions? El que diu l’empresa és que calculaven que mai una aportació a CDC coincidís amb el 3% famós i si compares el paper amb les donacions a la CatDem el 2009, no hi ha 3%.
Posaria la mà al foc pels responsables de finances del partit? Em crec al cent per cent totes les explicacions i versions que m’han donat els responsables de finances del partit.
Sembla que no se’n faci responsable... No he tingut mai responsabilitat directa sobre les finances de CDC per voluntat pròpia. Ho he explicat cent cops. Sóc responsable d’haver nomenat certes persones, però no de la seva feina. Són persones en qui jo confio plenament, honestes i correctes. Aquesta és la meva responsabilitat.
L’amoïna que CDC acabi diluint-se en una llista com Junts pel Sí, amb el president de número 4, la refundació del partit en marxa, la campanya del 3%...? Convergència segueix sent el partit referent de Catalunya. Però és cert que ha estat durant 40 anys un producte de Jordi Pujol i tots els projectes necessiten un renaixement. La CDC dels propers 20, 30, o 40 anys no pot ser la mateixa. I si ens en sortim amb el projecte de crear un nou Estat a Catalunya, l’espai que representa CDC s’haurà d’ajustar a una nova realitat.
Amb la perspectiva d’un any, el cas Pujol els ha fet molt de mal? Sí, per la condició de referent ètic que tenia el president Pujol i perquè una obra molt seva com CDC va quedar ferida. Però els projectes són més importants i duradors que les persones. Fins i tot amb una llosa així el partit té un projecte viu.
Mantenen la relació? De tant en tant ens truquem i ens veiem. Escriu molt, en sóc testimoni. És un home que ho ha passat molt malament. Tot el que li interessava, el que l’omplia la vida, ara ho té esquerdat per decisions pròpies.
Creu que serà una altra vegada president de la Generalitat? Crec que sí. No en tinc la certesa absoluta però entenc que sí.
Si no obté la majoria absoluta, continuarà en primera fila? Sí. No hem plantejat aquestes eleccions en termes de majoria absoluta sí o no. El que plantegem és aconseguir la majoria absoluta dels diputats que defensen el sí. Així, ningú a Europa podrà dir que no hem guanyat aquest plebiscit.
I si no arriben a la majoria absoluta? Amb la majoria de diputats sobiranistes tirarem endavant. I si no hi ha majoria per seguir amb el procés, voldrà dir que tota la política catalana s’haurà de ressituar per tornar a començar. Però crec que això no passarà.
Si governen, tenen un full de ruta de 18 mesos de termini màxim, però quin és el mínim? Com més aviat millor. Després de constituir el Parlament i el nou Govern, es farà una declaració d’inici de constitució del futur Estat català. Es comunicarà aquesta intenció a les autoritats de l’Estat espanyol, amb l’afegit que es vol negociar la implementació d’aquest Estat de comú acord.
Quan parla d’Estat vol dir el Rey i el president del Govern espanyol? Sí, es clar. Al president del Govern és obvi, però la comunicació al cap de l’Estat també s’ha de fer. En definitiva, estem parlant de fer un Estat català de comú acord amb l’Estat espanyol. Hi anirem de bon rotllo, amb ganes de fer-ho bé, que sigui un win-win per a tothom, que no hi perdi ningú. Amb el determini que si una part del deute espanyol se l’ha de quedar Catalunya ens el quedem i que si s’han de mantenir corrents de solidaritat durant un temps cap a regions espanyoles, hi puguin ser.
El seu model d’un futur Estat seria la República catalana? La discussió per mi no té massa trascendència. La qüestió és si tenim un Estat a Catalunya o no, si es fa d’acord amb l’Estat espanyol o en contra, dins la UE, l’euro... Aquestes són les qüestions bàsiques. N’hi ha que posen l’accent en altres coses...
I després? Es comunica la voluntat de ser Estat també a les autoritats europees i a la comunitat internacional, Nacions Unides... I es comença el procés d’elaboració d’una Constitució catalana. Així arrenca el procés. A partir d’aquí, segons com evolucionin tots aquests contactes, es pot anar per un camí o per un altre.
La majoria sempre la situa en els nombre de diputats, però el més lògic és comptar els vots. No ens deixen comptar vots. Jo canvio avui mateix unes eleccions per un referèndum. M’hi apunto tot d’una. Al que no m’apunto és a dei- xar de fer les eleccions a canvi de res. Necessitem comptar-nos per saber cap a on tirem.
Però es podria obtenir una majoria absoluta amb 43%-44% dels vots a favor. Com es fa una Constitució amb menys de la meitat del país al costat? És possible que alguns partits que seran comptats en el bàndol del no, s’afegeixin a la discussió de la Constitució catalana. Pel que sento, hi compto. El problema és no arribar a la majoria de diputats amb el sí. Llavors aquest procés s’haurà acabat. Per això insisteixo, encara que molts s’empipen, que formacions catalanistes favorables al dret a decidir les comptaran en el bloc del no.
Unió, per exemple? Desgraciadament. També Catalunya sí que es Pot. Per això advertei- xo als seus votants que la nit del 27-S els comptaran igual que el PP. Si fos un referèndum, les posicions serien més nítides.
A Escòcia es va poder fer un gran debat previ al referèndum que aquí no s’ha fet. No hi ha cert dèficit d’informació que afebleix el procediment? Jo m’hauria estimat més el model escocès. És més clar, nítid, vinculant, conseqüent i didàctic. Fins i tot si ens haguessin deixat fer la consulta del 9-N ben feta, hauríem tingut com a mínim un succedani per determinar les majories.
Alex Salmond va assumir que Escòcia sortiria de la UE i que caldria tornar a entrar. Estic convençut que si Escòcia hagués votat sí a la independència, ara s’estaria en plena negociació de la constitució de l’Estat escocès i els primers interessats que no sortís d’Europa serien els europeus.
Està convençut que Europa li comprarà el mètode català? No ho sé, el que sí que sé és que en farà una lectura política. Sabran si a Catalunya hi ha majoria de diputats i vots a favor del l’Estat català. No els agradarà que surti el sí, però tampoc no els devia agradar que s’hi incorporés la RDA amb 20 milions d’alemanys que eren pobres, ni que Escòcia fos un Estat, ni que les repúbliques bàltiques fossin independents, i ara estiguin dins la UE. Van combatre la independència de Lituània i fins i tot Felipe González va pressionar per defensar l’URSS. Tots s’ho han empassat.
És la via dels fets? Si hi ha una majoria clara, tothom acabarà entenent que és una voluntat democràtica, no una dèria. Quan representes un Estat i tens una nació que vol tenir el mateix que tu, és egoista dir que jo ho tinc però tu no.
Què li semblen intervencions com les d’Angela Merkel o David Cameron contràries a la separació d’Espanya? Crec que són retòriques. La senyora Merkel preferiria que el problema no hi fos, com Hollande, Renzi o Cameron amb Escòcia. Ara, atès que el tema existeix, la cancellera es pronuncia com una persona que representa un Estat i forma part del PP europeu igual que el senyor Rajoy. Le echa un capote, però tampoc molt gran perquè només recorda un article d’un tractat de la UE que parla de la integritat territorial dels estats. No ho discutim, però aquí no hi ha cap guerra. Es tracta de saber si Catalunya pot ser un Estat i el primer pas és saber si tenim majoria per fer-ho.
No tem una fugida de capitals si hi ha una declaració d’independència? Les conseqüències econòmiques d’això no són només responsabilitat de Catalunya. Són també d’Espanya i d’Europa.
Però pot passar? Jo crec que no hi arribarem perquè s’actuarà amb un gran sentit pragmàtic. Per què hem de lesionar l’economia? Catalunya tampoc no demanarà la lluna.
La Caixa i el Sabadell, que necessiten el paraigua del BCE, podrien ubicar la seva seu a Madrid... Poden posar una seu a Madrid, fins i tot tenir un banc per l’Estat espanyol i un altre a Catalunya. Què potser el BBVA o el Santander tenen exactament el mateix banc als països llatinoamericans o a Europa? Tot és perfectament resoluble si hi ha ganes de fer les coses bé. Tenim clar que amb l’economia no s’hi pot jugar i és responsabilitat de tots protegir-la, no només de Catalunya.
Si demà l’Estat ofereix una disposició addicional a la Constitució on es reconegués Catalunya com a nació i establís un pacte fiscal..., caldria un referèndum o és una pantalla passada? Si això arriba a plantejar-se, la condició és que es posi a votació dels catalans. Però no m’ho crec. No han
LES ACUSACIONS DEL 3% “Em crec les versions que m’han donat els responsables de finances del partit” EL FULL DE RUTA “Farem una declaració de constitució del futur Estat català i ho comunicarem a l’Estat” LA INDEPENDÈNCIA “Les conseqüències econòmiques d’això no són responsabilitat només de Catalunya” LA RELACIÓ “Amb el president Pujol, de tant en tant, ens truquem i ens veiem” GOVERN DE CONCENTRACIÓ “Amb ERC tindrem tensions típiques de les coalicions, però tirarem endavant”
pres cap iniciativa política a Catalunya més enllà de querellar-se i voler convertir el TC en tribunal d’ordre públic de l’època franquista.
Estan dinamitats tots els ponts amb Madrid? Tots no perquè ens cal parlar. El que hi ha és una incapacitat gran de moure fitxa en relació a Catalunya. Rajoy diu que quan he anat a veure’l hi vaig amb posicions tancades i és fals. Varem negociar l’Estatut, perquè no s’hi va apuntar el PP? El van combatre fins a enfonsar-lo, i ens van presentar com el dimoni per posar el PSOE contra les cordes. Amb el pacte fiscal va ser un no rotund quan només calia obrir una negociació. No ens han donat ni una sola oportunitat de parlar de res. Això sí que és intransigència. Només volíem parlar-ne. Si no hi ha sortida, s’ha de triar a la vida: baixo del tren i em quedo en via morta o seguim endavant. És el que fem.
Hi haurà Junts pel Sí a les generals? Ho vaig proposar en la negociació del juliol i em van dir que era massa precipitat i que calia esperar al 27-S.
Si l’objectiu és la independència, que aniran a fer a les Corts? Aprofitar el doble plebiscit. Si el 27-S és un plebiscit, el guanyem i dos mesos després tenim l’oportunitat de donar el missatge a tot el món que per segona vegada guanyem amb una llista conjunta el missatge és d’una potència extraordinària. No volem anar a Madrid a cops de destral, hi anem amb la mà estesa i a parlar de coses que també siguin beneficioses per l’Estat espanyol. No tenim res en contra d’Espanya, però no ens sentim protegits ni defensats per un Estat espanyol que no ens estima. I si no t’estimen, només queda l’interès.
Hi ha matrimonis de conveniència... Però això vol dir que sumen, però si ni tan sols suma la conveniència... Malgrat tot podem continuar fent coses junts, ajudar-nos i tenir relacions de bon veïnatge.
Si guanyen les eleccions, també caldrà gestionar el dia a dia. No són eleccions per governar de manera tradicional, són per comptar-nos. Però sí, hi ha un programa comú amb els mínims imprescindibles per avançar i aprofitar, per exemple, l’onada de creixement econòmic i creació d’ocupació que tenim, millorar l’èxit escolar, consolidar la formació professional, reconvertir la renda d’inserció...
En molts d’aquests temes tenen models diferents dins de Junts pel Sí, i encara més amb la CUP. Les majories es poden obtenir més enllà del tema sobiranista. Pel Barcelona World no hi havia ERC però sí el PSC. En ple debat sobiranista, en moltes lleis hi ha hagut majories molt àmplies.
Però ara la situació política no és la mateixa. Al Govern tindrem les tensions típiques de les coalicions però tirarem endavant. Sí que em preocupa que en moments clau de la legislatura depenguem només de la CUP. Que se sumin diputats de la CUP al procés és molt bo, però si es pot fer des d’una majoria clara de Junts pel Sí, seria fantàstic.
Li agradaria abaixar impostos? En el que depèn de mi, sí. La pressió fiscal a Catalunya ha anat molt lluny, és veritat, però s’ha d’advertit que en plenes retallades a tothom és molt difícil justificar una baixada d’impostos. És una qüestió de comportament ètic. Pel futur, no vull el país amb els impostos més alts d’Europa i en això, segurament, no ens entendrem amb ERC.
El Govern d’Espanya i altres comunitats abaixen impostos. El Govern central no ha retallat ni en la despesa de defensa... Les retallades en sanitat, ensenyament i serveis a la dependència ens les ha traspassat.
Hi haurà un govern pactat de CDC i ERC abans de les eleccions? Estic disposat a parlar-ne. Seria bo que abans del dia 28 avancem. Si el presideixo jo, el Govern de Catalunya començarà a treballar en tot el dia de la presa de possessió. En tot. No perdrem ni un segon. La principal part del temps la destinarem al dia a dia, però també a aquest gran objectiu de construir un Estat per Catalunya, que ha de servir per re- soldre millor tota la resta. El nou país és per viure millor, no per recordar el nostres orígens medievals. Siguem com Àustria o Dinamarca. Per què no?
Què sent quan veu que la gent d’Unió els critica? Vaig demanar a la meva gent que no diguessin res sobre l’antiga Unió. Dic antiga per què hi ha una altra, que pesa pràcticament el mateix, que s’ha apuntat a Junts pel Sí. El nostre adversari no són ells, però sembla que hagin d’existir per contraposició amb CDC.
Podran tornar a treballar junts?
Espero que sí, dependrà molt d’ells. És evident que la separació va venir per una discrepància de fons.
Duran diu que vostè no està capacitat per dialogar amb l’Estat. El vaig proposar com a president de totes les comissions bilaterals entre l’Estat i la Generalitat i em pregunto si des d’aquest càrrec ha estat capaç de dialogar molt amb el Govern espanyol. Ho dic des del màxim respecte. Ell ho ha intentat tot... Però és massa còmode apuntar-se a repartir culpes sempre a parts iguals. Jo mai no posaria el senyor Rajoy i el senyor Duran al mateix nivell.
L’OFENSIVA DE MADRID “El PP ha convertit el Constitucional en un tribunal d’ordre públic franquista” GEOMETRIA VARIABLE “Més enllà del tema sobiranista, es poden obtenir altres majories per governar” EL PAPER DELS ALTERNATIUS “Em preocupa que en moments clau de la legislatura depenguem només de la CUP”