Natura de cinema

La Mostra de Venècia va viure ahir un breu espectacle però a la pantalla petita, o millor dit, a les pantalles petites de la sala de premsa. Ni tan sols no va ser a la mitja dotzena de televisors que retransmeten en directe el que està passa uns metres més a baix, a la catifa vermella, en rigorós directe i sense realització. No. A mitja tarda, bona part de la premsa va començar a aglomerar-se a les finestres del palau del Casino orientades cap a l’est. Alguns van començar a treure nerviosament els mòbils, els fotògrafs professionals van començar a capturar imatges. Algú va obrir les finestres per tenir una millor visibilitat. No hi havia cap estrella, almenys a la vista, ni al cel ni a la terra. Estava absolutament encapotat, però l’espectacle que cridava l’atenció dels periodistes era un espectacular arc de Sant Martí, doble, que cobria en paral·lel tot l’horitzó visible: res, perquè la boira i la pluja impedien de veure res més que l’arc. Suficient.