La Vanguardia (Català-1ª edició)
El debat europeu sobre asil deriva en un amarg intercanvi de retrets
Berlín demana abordar en una cimera extraordinària el repartiment de refugiats
El primer debat europeu sobre asil després de l’aturada estiuenca va derivar ahir en un amarg intercanvi d’acusacions i retrets entre els ministres d’Exteriors de la UE, reunits al país més opulent del club –Luxemburg– mentre milers de persones continuaven la seva desesperada marxa a peu pel continent. Més propostes, més reunions, potser una altra cimera... La resposta europea a la crisi no serà precisament ràpida.
“El fracàs de la política migratòria europea i les declaracions irresponsables dels polítics europeus” són la causa de la marxa de demandants d’asil que ha creuat Hongria aquesta setmana, va llançar el seu ministre d’Exteriors, Péter Szijjártó. Els refugiats “cada vegada estan més agressius, rebutgen l’ajuda de les autoritats, no volen ser registrats ni anar als llocs determinats per a ells”, es va queixar.
Alemanya i Àustria han acceptat acollir els milers de persones arribades des de Budapest i que el Govern de Viktor Orbán va bloquejar uns dies per evidenciar la inoperància de les normes d’asil europees (i, segons els seus detractors, per reafirmar-se en la seva retòrica antiimmigració i no perdre terreny davant l’ultradretà Jobbik). Els seus socis europeus es neguen a deixar que Orbán es renti les mans davant el fenomen. “Hi ha països que aixequen tanques i no volen contribuir a la solidaritat amb els migrants, no ens podem permetre aquesta actitud”, va afirmar el seu col·lega italià, Paolo Gentiloni.
Hongria lidera la revolta dels països de l’Est a la nova proposta de la Comissió Europea –reclamada primer per Alemanya amb l’augment d’arribades de refugiats sirians i amb el suport també ara de França– de crear un mecanisme permanent i obligatori de repartiment de demandants d’asil. Brussel·les presentarà el pla dimecres vinent, amb l’objectiu que la Unió Europea es fa- ci càrrec d’un total de 160.000 refugiats. És a dir, els 40.000 que va proposar d’acollir al maig i que es van quedar en tot just 32.500, i 120.000 més.
Espanya, que al juliol es va oposar al primer intent de la Comissió d’instaurar un mecanisme d’aquest tipus, ha canviat d’actitud en vista del caire que han pres els esdeveniments. “La instrucció del president del Govern és que l’important és resoldre un problema que apel·la a la consciència de tots nosaltres”, va afirmar el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, convençut que “el resultat serà molt semblant”, siguin quotes “voluntàries o obligatòries”. Brussel·les creu, en canvi, que el sistema només serà eficaç i ràpid si és obligatori, per no regatejar xifres. García-Margallo va reiterar que Espanya “es compromet a ser absolutament solidari dins de les seves possibilitats” i va posar límits a aquesta col·laboració: el nivell d’atur al país d’acollida i l’esforç que fa per defensar les fronteres exteriors han “de pesar més”, va dir, que en la primera proposta de repartiment. El ministre també va qüestionar l’enfocament de donar asil a tots els sirians que arribin: caldrà veure “si tots vénen perquè són objecte de persecució o n’hi ha que vénen per raons econòmiques”, va plantejar, suggerint que el sistema s’obri també a altres països en conflicte com Líbia, el Iemen, el Sudan o Somàlia.
“No ha estat una reunió fàcil”, va concedir Federica Mogherini, cap de la diplomàcia europea, però “s’ha acabat el joc de llançar-se les culpes els uns als altres, ha arribat el moment de prendre mesures. Mogherini va emfatitzar que Europa s’enfronta a “una situació d’urgència i no a una emergència”, perquè aquest “dramàtic fenomen va per llarg”. “Com més aviat l’acceptem, més aviat hi podrem respondre eficaçment”, va afegir, recordant que “la majoria” de les persones que han arribat en les últimes setmanes “no són emigrants sinó refugiats” de Síria, l’Afganistan i Eritrea que “Europa té el deure d’acollir”.
Els ministres van acordar ahir cooperar més amb els països d’origen i trànsit, contribuir al seu desenvolupament, tancar acords de readmissió, lluitar més contra les xarxes de tràfic de persones i buscar una solució política per a Síria. Tot i això, el consens sobre com actuar al front exterior no existeix a l’hora d’abordar el fenomen dins de la UE. Davant el temor que la reunió extraordinària de ministres d’Interior del 14 de setembre no arribi a cap conclusió, el ministre alemany, FrankWalter Steinmeier, va reclamar una altra cimera de caps d’Estat i de Govern per desbloquejar el debat.