“No hem deixat Síria per a això”

Tan indignat com exhaust protestava l’Issam: “No hem deixat el nostre país, Síria, per venir aquí i haver de passar per tot això”. L’Issam, enginyer de 34 anys, prefereix no donar el seu cognom perquè la majoria de la seva família ha quedat enrere. Procedeix d’Hassaka, ciutat al nord-est de Síria, i el vam trobar divendres a l’estació de Bicske, la localitat a 40 quilòmetres de Budapest on va ser aturat un tren de refugiats i immigrants, que després es negaven a baixar perquè els traslladessin a un camp de recepció i registre de sol·licitants d’asil. Al final, divendres a la tarda uns 300 van fugir a corre-cuita, en una estampida, i els 80 restants van acabar claudicant. Però l’Issam no anava dins d’aquell tren, sinó en un d’anterior.

“La policia hongaresa ens va portar a una mena de comissaria, on ens van agafar les empremtes; teníem por que ens tornessin un altre cop cap a Sèrbia”, explica, assenyalant el grup de 16 persones –gairebé tots homes joves però també alguna dona– amb el qual fa el viatge. Estan tots ajaguts, des-

cansant, tapats amb mantes de colors vius.

Van trigar tres dies a travessar Sèrbia. Ho van fer a vegades a peu i a vegades amb autobús, i després d’haver passat per Macedònia, Grècia i Turquia. Com altres que han fet aquest viatge, es resisteix a dir quants diners ha pagat pels diversos mitjans de transport, incloent-hi el tracte amb traficants de persones.

El seu objectiu és arribar a Alemanya, perquè té dos germans a Berlín. L’Issam, un home alt i que és tot determinació, no estalvia elogis per als veïns de Bicske, localitat d’uns 11.000 habitants. “Ens han portat mantes, aigua, entrepans... Estem molt agraïts; no s’assemblen gens a la seva policia”, diu. També assenyala la Creu Roja, que ha col·locat les seves bosses en un racó del vestíbul.