“Vull acabar la carrera d’Economia”

Per Ahmed Ibrahim, de 20 anys i que viatja sense família amb sis joves més, el camí cap a Alemanya va començar en realitat fa dos anys. Aquest és el temps que ha passat a Turquia, treballant en tasques diverses; l’última, servint taules en un restaurant a Istanbul. Així ha anat estalviant. “Els meus pares em van donar llum verda aquest estiu per intentar anar a Alemanya, diuen que potser així tindré un futur millor, però abans no volien ni que intentés el viatge, el meu pare té por que em passi alguna cosa dolenta, perquè a la frontera hi ha molts criminals,” diu Ibrahim. Abans de passar dos anys a Tur- quia, va estudiar un curs a la Universitat d’Alep. “A Alemanya vull acabar la carrera d’Economia”, diu. A Alep s’han quedat els seus pares i germans, ja que, malgrat la guerra, és un lloc encara relativament segur, i no volen abandonar el negoci familiar. Ibrahim va emprendre el viatge fa deu dies i, com la majoria dels migrants que arriben a Hongria, va desembarcar a Grècia, i per via terrestre va passar a Macedònia i Sèrbia. “Quan creuava la frontera, em va capturar la policia hongaresa, i em va prendre les empremtes”, explica, però sap bé que Alemanya accepta les sol·licituds d’asil de sirians encara que els hagin fitxat en un altre país.