Imatges colpidores

La foto de l’Ailan mort a la platja ha aconseguit despertar consciències, com ho van fer abans la nena cremada pel napalm al Vietnam o l’ablació de Kadi

Hi ha imatges que colpegen directament la consciència. És el cas de la fotografia d’Ailan Kurdi, el nen sirià de tres anys ofegat en una platja de l’Egea. Hi ha fotos que preferiríem no veure: perquè ens interpel·len directament sobre un drama humanitari que passa al nostre voltant, a la molt civilitzada Europa. Centenars de nens han mort a les aigües de la Mediterrània intentant fugir de les guerres, la fam i la misèria, però eren nens sense rostre, sense nom ni cognoms. Sense història. D’Ailan n’hem vist el cos inert a la platja, però també se’ns ha mostrat rient obertament, feliç, al costat del seu germà Galip, ofegat també amb la seva mare.

La foto de l’Ailan s’ha convertit en el símbol dels milers de refugiats que fugen de Síria i ha significat un cert revulsiu davant la passivitat de les autoritats europees. En nombroses ocasions al llarg de la història recent, les imatges han estat el detonant d’un canvi d’actitud dels poders públics. Però també de la ciutadania. La foto de l’Ailan va recórrer les xarxes socials i els mitjans amb gran celeritat. Aquesta és la diferència amb altres imatges que ens ha deixat la història: el món es commovia davant el drama de l’Ailan només instants després que el seu cos fos recollit per un policia.

Quan les víctimes són nens l’impacte social es multiplica. Va passar amb la nena cremada pel napalm al Vietnam. Amb la colombiana Omaira, la lenta agonia de la qual vam veure a la televisió. Amb la nena del Sudan consumida per la fam i sotjada per una au carronyera. El drama de la immigració té també una altra imatge, de Javier Bauluz, la d’una parella gaudint d’un dia de platja a escassa distància del cadàver d’un migrant. Una foto presa a Espanya que va ser publicada pel Magazine de La Van

guardia i que The New York Times va portar a la seva portada. I hi ha una altra imatge, publicada igualment per La Vanguardia, que va contribuir a sensibilitzar contra l’ablació del clítoris. Obra de Kim Manresa, mostra el patiment de Kadi, una nena africana.

Són imatges per no oblidar. Imatges que no hauríem d’oblidar.

AP EUA, 1955. Rosa Parks, símbol de la lluita pels drets dels negres, es va negar a cedir el seu seient

ASIT KUMAR / AFP L’artista Sudarsan Pattnaik va reproduir l’Ailan en una escultura de sorra a la platja de Puri (Índia)

KEVIN CARTER / © KEVIN CARTER/SYGMA/CORBIS Sudan, 1993. Un voltor sembla esperar la mort d’una nena famèlica

KIM MANRESA Burkina Faso, 1998. Kadi (5 anys), després de patir l’ablació del clítoris

NICK UT / AP Vietnam, 1972. Kim Phuc, de 9 anys, fuig espaordida després d’un atac amb napalm

AFP Colòmbia, 1985. Omayra Sánchez (12 anys), atrapada després de l’erupció del volcà Nevado del Ruiz. No va sobreviure

CNN / GETTY Xina, 1989. Un jove va aconseguir aturar una columna de tancs durant la protesta de Tiananmen, a Pequín