Els líders de Junts pel Sí responen a la carta de Felipe González

Els líders de la llista Junts pel Sí han respost a la carta publicada fa uns dies per l’expresident del Govern espanyol Felipe González en una altra missiva apareguda també al diari El País. La carta col·lectiva va firmada per Artur Mas, Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Oriol Junqueras, Lluís Llach, Germà Bel i Josep Maria Forné, i en ella es repliquen els arguments contra la independència de Catalunya exposats per González, al qual s’acusa d’haver escrit un “libel incendiari”, i matisats després en una entrevista publicada per La Vanguardia.

La carta comença assenyalant que “per despatxar-se evocant el pitjor que ha sacsejat Europa, equiparant sobiranisme a nazisme” cal ser “molt poc responsable” i ho considera una provocació. El text defensa el procés independentista com “l’expressió més il·lusionant, ferma, massiva, cívica i democràtica que s’està veient a Europa” .

Els signants continuen assenyalant que farien el desentès de no ser Felipe González qui és, “un il·lustre que al seu dia va ser president del partit que representa l’alternança a Espanya al Partit Popular”, per la qual cosa consideren que “el més preocupant de la situació” és que els dos partits espanyols “comparteixen discurs i estratègia envers Catalunya”, la “mateixa recepta de sempre”.

Després d’afirmar l’amor de Catalunya per Espanya i la seva solidaritat i fraternitat amb ella i amb Europa, el text es queixa de la falta de reciprocitat. Els líders de Junts

“Ha fet eclosió a Catalunya un anhel d’esperança que planteja el repte de construir un nou país”

pel Sí insisteixen que “Catalunya ha estimat la llibertat per damunt de tot” i que el 27-S és el moment d’exercir-la, després d’haver suportat règims que “han intentat sepultar la cultura, la llengua o el conjunt de les institucions”.

En un repàs a la història, el text recorda que “el catalanisme ha respost, una vegada i una altra, estenent la mà” i oferint col·laboració i diàleg davant la imposició a la recerca d’una encaix de Catalunya en la resta d’Espanya. I s’assenyala la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut com el punt d’inflexió en aquesta trajectòria de negociació: “Un tribunal va posar una sentència per davant de les urnes” i “es va ofendre la dignitat de les nostres institucions”. “Així no es podia continuar, pel bé de tots,” indiquen.

“Per això ha fet eclosió a Catalunya un anhel d’esperança”, continuen, “que ha plantejat el repte democràtic de construir un nou país, de tots i per a tothom, si és que aquest és el desig majoritari que expressa lliurement la ciutadania catalana”. Aquesta és la raó per la qual propugnen “dilucidar el futur de Catalunya votant, a les urnes, i assumint el mandat ciutadà sigui quin sigui aquest”, per crear “un nou estat que estableixi unes relacions d’igualtat envers els nostres veïns, especialment amb Espanya”.

Insisteixen també a defensar el model de convivència de Catalunya davant les veus que des de fora parlen de ruptura i conclouen que “el problema no és Espanya, és l’Estat espanyol que ens tracta com a súbdits”.

Finalment, insisteixen que el 27-S es decideix sobre si “volem forjar una Catalunya que s’assembli a Holanda o Suècia, que regeixi el seu destí amb plena capacitat, o continuar pels mateixos camins”. “Amb Espanya –sostenen– no només ens uneix la història i el veïnat sinó també i especialment l’afecte i vincles familiars i íntims. En aquest nou país que volem es podrà viure com a espanyol sense cap problema, mentre que ara és gairebé impossible ser català en l’Estat espanyol”.