Escassa percepció de la millora econòmica

UNA de les paradoxes del moment és l’evident millora de l’economia espanyola, segons confirmen la majoria d’indicadors, i l’escassa percepció que en tenen els ciutadans. Però l’ajust entre les dues variables és una cosa que sempre requereix més temps del que ha passat des que es va iniciar la recuperació.

La majoria de la població, en concret el 64%, creu que la seva situació familiar serà igual o pitjor d’aquí a un any. Aquesta dada del Centre d’Investigacions Sociològiques equival a un clima de pessimisme psicològic de l’economia que no acaba de quadrar amb altres dades objectives sobre l’evolució de l’economia, com és el cas de l’ocupació, amb més d’un milió i mig de llocs de treball nous, l’espectacular reducció de l’endeutament de les famílies i l’intens enlairament del consum, així com del crèdit, que es reflecteix en l’augment de les vendes minoristes del comerç, de béns duradors com els automòbils o dels habitatges.

El ritme de creixement econòmic, en taxa anual, supera amb escreix el 3% i es troba per tant en nivells iguals o superiors als d’abans de la crisi. El problema és que, molt probablement, l’economia no tornarà mai a ser com abans i que trigarem encara alguns anys –sempre que no es trunqui la tendència actual de millora– a reduir la taxa d’atur per sota del 10% des del 22,37% actual. Encara hi ha més de cinc milions de persones a l’atur.

Espanya és un dels països europeus que presenten diferències més grans entre la millora de la realitat econòmica i les expectatives personals. Aquest fet probablement s’explica perquè també ha estat, tret de Grècia, el país en què la crisi ha estat més dura i pro- funda, i això fa que es trigui més a recuperar la sensació de confiança.

Malgrat tot, també hi ha fets objectius que expliquen que no existeixi una sensació general de millora de l’economia. El primer és que som el país d’Europa que té més taxa d’atur i, així mateix, una taxa de temporalitat laboral més elevada, que afecta un de cada cinc llocs de treball. Els salaris que es cobren ara, a més, són inferiors en molts casos als d’abans de la crisi. Ha millorat, en canvi, el poder adquisitiu de les pensions, perquè els preus s’han contingut, però la sensació dels pensionistes –prop de nou milions de persones– és que la seva situació és pitjor que abans.

Del consum i de l’economia tiren els aturats que han trobat ocupació i les famílies que comencen a gastar perquè tenen més confiança. Les classes mitjanes i altes, que tenen un gran pes i que van ser les que més van retallar quan va començar la crisi, estan tornant a gastar. Però amb aquesta realitat no n’hi ha prou perquè la percepció general majoritària de la població sigui que l’economia va millor. La bretxa de la desigualtat econòmica a Espanya entre els que estan bé i els que estan malament –que són els més– és també una de les més altes d’Europa.

El referent col·lectiu continua sent la situació d’eufòria i de riquesa que es vivia abans de la gran crisi, però difícilment hi tornarem. La borsa, per exemple, com a reflex de la realitat financera, encara està molt lluny d’aquells nivells, igual com passa amb la confiança, molt castigada per les constants incerteses, tant pròpies com internacionals, que presenta el futur. En qualsevol cas, la percepció social majoritària de la millora econòmica és un procés lent.