Elogi de la diplomàcia

Des de temps immemorials, existeixen dos grans mètodes per resoldre conflictes: per la força o per les paraules. De vegades es barregen i combinen: el verb pot no matar però sí inflamar i ser el detonant d’una contesa. Segons s’utilitzi, també ajuda a entrar en raó i a dirimir grans dilemes. Per exemple en la pel·lícula Diplomatie, basada en fets reals encara que amb diàlegs ficticis, que narra una presumpta trobada entre el governador militar nazi del París ocupat i el cònsol de Suècia. El diplomàtic aconsegueix convèncer el militar de no dinamitar la ciutat. Teòricament, ni l’un ni l’altre no busquen al principi el mèrit per a si mateixos, sinó per a la seva pròpia cau- sa. El general compleix ordres de Hitler, que va arribar al poder després d’unes eleccions però que va resultar ser despietat, bàrbar i dement. El cònsol escolta, investiga, dialoga, estén ponts i teixeix relacions. Podríem dir que es mou a les fronteres humanes.

És un paradigma de com el diplomàtic compleix la seva missió en la discreció, lluny de la cridòria, les grandiloqüències populistes o les arengues vehements. En l’argot del sector, hi ha fins i tot el terme sherpa. Designa als que porten el pes d’una negociació en l’ombra, entre bastidors, per aixecar després en la firma final davant les càmeres el dirigent que, amb la seva rúbrica, passarà a la posteritat per haver aconseguit l’acord.

En la vida real, als diplomàtics els toca de vegades desfer greuges provocats pels polítics. Per exemple, la polarització extrema de posicions és arriscada i no sol resoldre litigis sense efectes col·laterals adversos. Llançar envits per guanyar poder negociador potser sigui estratègicament i políticament estimulant, però humanament perillós, ja que la partida pot escapar-se de les mans i les seqüeles resultar nefastes per als més desprotegits.

Per això caldrien més diplomàtics faedors de consensos i menys divos. En qüestions greus de l’esfera internacional, quan els diplomàtics han hagut de callar, sovint han intervingut els militars.

I algunes hostilitats actuals, com l’agressivitat prorussa a Ucraïna, censurable i improcedent en qualsevol cas, potser podrien haver-se evitat amb una diplomàcia millor dirigida, assenyada i ponderada en els anys previs. I tantes altres.