Un tuit per 40.000 euros

Les grans marques paguen per colar-se als canals de les celebritats

Canals de missatgeria instantània com Twitter es consideren ja grans mitjans de comunicació, amb audiències de milions de persones, que a més són gratuïts. Els personatges públics amb xifres milionàries de seguidors han estat els primers a assabentar-se del poder d’aquests canals i, especialment, de la rendibilitat que en poden treure. Ho saben perquè les grans marques hi contacten de manera periòdica per oferirlos suculentes quantitats de diners a canvi que ells promocionin els seus productes en els seus missatges. Amb cent quaranta caràcters en tenen prou per fer arribar aquesta publicitat a un públic que mai no tindria una sola televisió, diari o emissora de ràdio.

Per tot això, els famosos amb més seguidors són cada vegada més conscients del que es juguen si fiquen la pota amb un missatge inapropiat o una fotografia a deshora. La seva marca personal pot quedar tocada.

Empreses del sector en la gestió de la comunicació de personatges públics revelen que hi ha famosos, els que tenen milions de seguidors, que han arribat a cobrar de grans marques amb projecció mundial fins a quaranta mil euros per un sol tuit promocionant un producte. És una estratègia a què cada dia s’afegeixen més marques, que per molt conegudes que siguin, mai no arribaran a tenir la quantitat de seguidors d’una persona famosa a tot el món, com pot ser un futbolista, una actriu de cinema, un cantant o una model. “Aquestes marques no dubten, en l’actualitat, a pagar grans quantitats per colar-se a la xarxa social d’un d’aquests personat-

Promocionar un producte de segona categoria resta credibilitat i valor al famós

ges públics”, afirma Enric Jové.

La trampa en què poden caure aquests famosos buscats per les grans marques és la d’acceptar ofertes d’empreses de tercera categoria. Ho ha fet algun futbolista del FC Barcelona –acceptant, per exemple, cinc mil euros per anunciar en un tuit un producte sense projecció internacional– “sense ser conscient que en prestar-se a aquest joc la seva marca personal baixa uns quants esglaons”, afirma Jové. Un bon assessor mai no hauria permès que un jugador amb contracte milionari es “vengui” per uns quants milers d’euros.

Les empreses especialitzades en la gestió de les xarxes socials dels personatges públics resulten, d’altra banda, imprescindibles quan cal apagar focs en algun d’aquests canals de missat- geria. Rares vegades el famós és capaç de superar una d’aquestes crisis sense ajuda i els que ho han intentat només han aconseguit avivar les flames. Alguns esportistes han patit aquesta experiència en la pròpia pell després d’haver deixat la seva imatge, sense consultar-ho abans a un assessor, per promocionar activitats de lleure o productes que no tenen res a veure amb la seva disciplina. “Quan s’acumulen milions de seguidors i aquestes xarxes poden resultar claus, a més de per millorar la marca personal, per obtenir beneficis, cada pas que es fa ha de ser molt meditat”, aconsella Jové.