La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La bellesa és al nostre cervell”
Com a director de la institució Icrea, el biòleg evolutiu Jaume Bertranpetit ha estat responsable de contractar investigadors d’elit perquè vinguessin (o es quedessin) a treballar a Catalunya. Deixa el càrrec després de vuit anys per continuar la seva carrera investigadora a Cambridge (Regne Unit).
Si no hagués estat científic, què li hauria agradat ser? Historiador de la religió.
La qualitat que més aprecia en un científic? La visió àmplia d’on s’ubica la feina de cadascú.
La que més el disgusta? No veure més enllà de l’article científic immediat. I l’excés d’ego.
El tret principal del seu caràcter? Voluntat i tenacitat.
Què necessita per concentrar-se? Poca cosa, tot i que si hi ha música m’és més fàcil. És qüestió d’en- trenament, i també s’hauria d’ensenyar a l’escola.
Què pensa que és cert encara que no pugui demostrar-ho? La importància de la selecció sexual en l’evolució de les espècies.
La seva ocupació preferida quan no l’ocupa la ciència? Fabricar pins per posar a la solapa de la jaqueta amb objectes que trobo.
Què voldria fer millor? Gairebé tot. M’agradaria ser més intel·ligent, així de fàcil.
Com manté el seu cervell en forma? Posant-li reptes. Buscant explicacions causals, científiques, a tot i aplicant algoritmes d’optimització per a decisions quotidianes.
Com li agrada relaxar-se? Caminant per la muntanya; demostrant que una trombosi venosa profunda i una pròtesi de maluc no ho impedeixen.
En quin moment del dia se li ocorren les idees? Sempre treballant, quina llàstima!
El seu error més gran? Molts, especialment per falta d’habilitats socials.
Amb quin personatge històric li agradaria conversar? M’agrada separar les persones de les obres: si admiro una obra, no intento conèixer la persona.
El mestre que més marcat? Luca Cavalli-Sforza, amb qui vaig treballar a Stanford. Quan el
l’ha vaig conèixer, feia molt de temps que buscava una persona inspiradora que m’ajudés a trobar preguntes interessants en biologia i evolució.
La seva música preferida? A mesura que em faig gran, vaig més cap enrere. Fins fa poc, l’òpera barroca. Ara la polifonia del renaixement. Encara em falta per arribar al cant ambrosià.
Un consell a un jove científic? Tot el món està al teu abast: no et quedis a prop ni amb coses petites. Think big.
La seva fórmula, número o molècula preferida? El DNA.
L’últim que l’ha meravellat? La bellesa i pau del paisatge d’alta muntanya com a recompensa a un gran esforç físic. I sempre pensant que la bellesa no és en l’objecte, sinó en la funció del nostre cervell.