La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Uber del sexe
L’austríaca Pia Poppenreiter crea una aplicació de mòbil que permet passar una nit amb una dona pagant
Després de l’escàndol d’Ashley Madison, arriba una aplicació creada per una austríaca de 28 anys, Pia Poppenreiter, que promet “modernitzar” la pràctica de la prostitució. Es va llançar, a Berlín, un dia abans que Amnistia Internacional fes una crida, a Amsterdam, per descriminalitzar, a escala global, les treballadores del sexe.
De fet, l’aplicació és, segons la seva creadora, “una versió menys explícita de Peppr”, que també va crear Poppenreiter el 2014, i que permetia trobar entreteniment de tipus sexual a prop de la ubicació de l’usuari, amb uns quants clics. Es presentava, sense embuts, com una aplicació que permetia a les treballadores del sexe organitzar les seves agendes.
Ara, Pia Poppenreiter ha llançat Ohlala, que de moment només està disponible a Berlín i pròximament ho estarà a Munic i Frankfurt (a Alemanya la prostitució és legal des de l’any 2002), i que posa en contacte adults que consenten a tenir cites amb una tarifa pel mig. I què és una cita ta-
La seva fundadora rebat les crítiques i nega que l’app sigui una eina d’explotació sexual
rifada? Doncs segons el web de la mateixa aplicació, “compensar una dona pel plaer de la seva companyia”. “Si voleu anar a sopar, a una festa o anar-vos-en al llit, deixem que sigueu vosaltres els que ho decidiu”, afirma. En una entrevista que va publicar divendres el diari Le Monde, Poppenreiter va dir que “si la gent vol fer l’amor o anar a sopar, només els incumbeix a ells. Nosaltres no en sabem res”. Com se sol dir en aquests casos, el que succeeix fora de l’aplicació es queda fora de l’aplicació. Dins, només es contacta, es parla i es negocia.
El mateix web, en l’apartat destinat als “cavallers” (que és com es dirigeix als seus potencials usuaris masculins), els promet que el registre és fàcil i discret i assegura que el seu número de telèfon mai no es compartirà amb tercers. A més, els promet que els seus perfils seran anònims, que mai no existiran perfils falsos de dones (sense especificar com ho farà per evitar-ho) i que no hi haurà càrrecs extra una vegada s’hagi acordat la cita i el preu amb la dama (que és com l’aplicació es dirigeix a les futures usuàries).
Per la seva part, en l’apartat destinat a les “dames”, Ohlala sembla voler fer la sensació que més que una aplicació que afavoreixi l’explotació sexual de les dones, el que fa és, al contrari, posar tot el poder a les seves mans. Els promet que seran elles les que decidiran la seva tarifa per hora, i també les que establiran quan estan disponibles per “treballar” i quan no. Són les “dames” les que veuen quin tipus de necessitats hi ha a la seva zona i ofereixen els seus serveis. Els “cavallers” només fan una petició de servei, amb tots els seus requisits, i esperen que algú s’ofereixi, amb la qual cosa mai no tenen accés als seus perfils fins que elles els contacten. Això, asseguren des d’Ohlala, les “protegeix” (sic) de rebre trucades indesitjades o peticions falses.
Davant les crítiques, Poppenreiter assegura que abans de verificar el perfil de qualsevol dona, mantenen entrevistes amb les candidates per assegurar que saben què és el que estan fent i que, sobretot, ho fan de manera voluntària. Això sí, en un atac de pudor, potser luterà, després de deixar clar per a què serveix realment, Ohlala demana a les seves usuàries que en els seus perfils no incloguin fotos eròtiques ni imatges en les quals apareguin despullades.