Passarel·la transitable

‘TRENCADÍS’. El repte del nou programa de 8tv Trencadís consisteix a estendre una passarel·la transitable entre els actuals puntals de la cadena, Arucitys y 8 al dia, enllaçar-los amb un passadís que compacti la programació de la primera televisió privada catalana. Es tracta de construir un pont transitable, còmode i segur, no una trista tirolina. Ho aconseguirà Trencadís, malgrat el títol amenaçador? Fetes aquesta setmana les presentacions, que són sempre confuses, he vist que Trencadís (8tv, dilluns a divendres, de 16.30 a 19.30 h) fa servir materials constructius que podrien pavimentar un pont desitjable per ser passejat sense caure al buit i trencar-nos la crisma (un cop més malgrat el títol). Em refereixo als assumptes que aborden en reportatges o en plató: hi ha voluntat d’escapar del trillat, esforç d’originalitat, ganes de treure partit televisiu a qüestions poc explotades, coratge per tractar angles exòtics de la realitat, singulars, peculiars. El programa no fa escarafalls a res ni a ningú, no tem els crítics i el què diran, i això m’agrada. Aquesta setmana, per exemple, he après coses de primera mà que no sabia sobre unes samarretes antimosquits, sobre el frau dels comptadors elèctrics, sobre els efectes de les cures xamàniques amb pandereta, sobre els secrets d’un perruquer veterà, sobre les confessions d’un infidel empedreït (i tot i això malenconiós), sobre les experiències paranormals d’un curandero amb sang extraterrestre, sobre la feina d’una doula en parts no hospitalitzats, sobre la millor manera de fer-te ermità, sobre com funciona un hotel per a amants esporàdics... I cito de memòria. Res de política ni de repetir pàgines de diaris. Trencadís va al seu rotllo, organitza la seva pròpia realitat, inventa assumptes de debat, busca reportatges rarets, vol sorprendre. Ben fet! Posats a veure la tele a aquelles hores de la tarda, que vagi al seu aire. Si cal caure del pont, que sigui en tirabuixó. Els col·laboradors, a més, tenen perfils marcats i molt personals, i amb el temps poden arribar a establir entre ells friccions i avinences, picades d’ull i enganxades més o menys conreades (vegeu la comèdia quotidiana que ha constituït la millor troballa de Sálvame), generar un univers autoreferencial i divertit, amb rialles i llàgrimes. I no haurien d’oblidar mai, insisteixo, els personatges rarets. Perque les entrevistes de promoció les veiem ja per tot arreu. Sort, pontoners!

El programa de Sandra Barneda organitza la seva pròpia realitat amb personatges i qüestions raretes

ÍKER I FÉLIX. Em descobreixo davant l’amic Íker Jiménez, que dedica aquesta nit el primer programa de la nova i onzena temporada de Cuarto Milenio (Cuatro) al comunicador més gran de qui hem gaudit mai a Espanya, Félix Rodríguez de la Fuente, que va deixar-nos una experiència emocional, estètica i filosòfica indeleble als que vam tenir el privilegi de veure’l i escoltar-lo (a la ràdio era magnètic, hipnòtic, la seva prosòdia paralitzava). Íker Jiménez té aquestes coses: fa el que li dóna la gana, tracta el que l’apassiona i té sensibilitat afinada per a la màgia en sentit ampli. I la seva sort és que les coses que a ell l’apassionen amb aquest fervor seu gairebé infantil, interessen també a moltíssims teleespectadors i radiooients. Tots guanyem amb les coses de l’Íker, que és una miqueta hereu d’aquell llop de la comunicació, l’Íker és un híbrid postmodern dels doctors Félix i Del Oso. Al Félix, el programa d’aquesta nit li hauria agradat, segur.