La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vicenç Navarro fa una crítica profunda al pensament econòmic dominant
El sociòleg i politòleg català considera la banca espanyola “hipertrofiada”
Per què aquest atac a l’Europa social? Per què no buscar una altra alternativa que no sigui l’austericidi? Navarro dedica el llibre al moviment 15-M, “amb el qual vaig col·laborar, que es va rebel·lar davant el dogma neoliberal”. Amb el títol Ataque a la democracia y al bienestar (Anagrama), Vicenç Navarro dissecciona els abusos que, en els últims anys, han ferit intensament la qualitat democràtica, el benestar, de la majoria de poblacions que viuen a Amèrica del Nord i a la Unió Europea. Proposa alternatives de vegades silenciades i la seva última reflexió la dedica a les noves generacions i als nous moviments politicosocials.
L’autor, un dels científics socials més prestigiosos, qüestiona algunes de les opinions del polèmic Thomas Piketty. D’ençà que va deixar Espanya per raons polítiques el 1962, Navarro ha estat professor en centres acadèmics de Suècia, la Gran Bretanya i els EUA. “Quan me’n vaig anar, jo era metge, després em vaig dedicar a les polítiques públiques”. Fa quaranta anys que ensenya a la Johns Hopkins University i ha assessorat diversos col·lectius que lideren la necessitat d’un canvi social imminent. La seva intenció, amb aquest llibre –“influït per la cultura britànica, sóc aficionat a treballar amb dades”–, és ajudar a desmitificar i desmantellar” l’enorme edifici ideològic que ha justificat “tanta explotació i tant de mal”.
La crisi de fons es va generar molt abans que la crisi econòmica, manté. “A partir dels vuitanta, les rendes de feina van anar baixant mentre les rendes del capital pujaven. L’especulació dominava sobre la producció”, explica. I adverteix: “No hi ha recuperació, encara. Necessitem polítiques expansives, el sector bancari a Espanya està hipertrofiat”.
Navarro va destacar la grata impressió que li va generar veure en el 15-M tanta gent jove que en lloc de demanar “la revolució” aportava “alternatives”. Perquè, afegeix el professor, “no creguin mai que no hi ha alternatives; aquesta és una frase habitual en els governs de tot el món, habitual i falsa”.
Va voler recordar una anècdota. “Quan a Josep Borrell el van nomenar ministre, em va trucar per demanar-me consell. Li vaig donar una llista amb deu punts i li vaig dir: ‘Ho hauràs fet bé quan una dona espanyola tingui els mateixos serveis que una sueca’. És un tema que conec perquè la meva esposa és sueca. Puc assegurar que, a Espanya i a Catalunya, és la dona la que ha assumit els enormes dèficits de l’Estat del benestar. Caldria ferlos monuments”.
“No creguin que no hi ha alternatives; és una frase habitual en tots els governs”