La Vanguardia (Català-1ª edició)
La porta voyeur de Duchamp
Molts artistes han passat per Cadaqués i s’han sentit fascinats per aquest poble de cases blanques agrupades al voltant de l’església i que només és accessible per una tortuosa carretera, i pel paisatge mineral i agrest del proper cap de Creus. Des de Martí Alsina fins a Dalí, passant per Picasso o Derain, per Planells o Joan Josep Tharrats, per Pitxot o Koyama, són centenars els pintors que han plantat aquí el seu cavallet. Però de totes les obres inspirades en aquest paisatge n’hi ha una que, sense tenir-hi una connexió directa, recull tota l’essència de la mediterraneïtat de Cadaqués.
Ens referim a l’obra pòstuma de Marcel Duchamp, que porta títol en francès: Étant donnés: 1. la chute d’eau / 2. le gaz d’éclairage. Va ser presentada per primera vegada el 1969, mesos després de la seva mort, al Museu d’Art de Filadèlfia. A primera vista es tracta d’una porta vella envoltada d’un arc de maons encastada en una paret, però, a través de dos forats a la fusta, a darrere s’hi veu una complexa instal·lació tridimensional, a manera de diorama.
L’obra es va muntar segons les instruccions que havia deixat Duchamp abans de morir. L’havia acabat al seu estudi de Nova York. Després de firmar-la, hi va afegir la data, 1946-1966, que evocava el llarg període de gestació. La porta es va traslladar des de Cadaqués a Nova York i d’això se’n va encarregar el constructor Emili Puignau, llavors alcalde de Cadaqués. Calvin Tomkins, biògraf de Duchamp, diu que l’artista “l’havia vista en una casa d’un poblet situat a uns quilòmetres de Cadaqués i que la tenia emparaulada amb el propietari”. Afegeix que els maons també són de la zona de Cadaqués. Jennifer Gough-Cooper i Jacques Caumont diuen que va ser a la Bisbal d’Empordà on Duchamp va trobar “a l’entrada d’un vell edifici una porta de fusta ja proveïda de pany i d’una obertura a l’altura dels ulls”. Pilar Parcerisas, autora d’un estudi sobre la relació entre Duchamp i Catalunya, aventura que Duchamp es deuria inspirar en les portes que va veure a l’Empordà i que va encarregar la compra a Puignau. I és probable que anés a la Bisbal, on hi ha diverses botigues d’antiquaris, en les quals Dalí també comprava mobles antics. Hi ha una foto de Te- eny, la companya de Duchamp, davant d’aquesta porta en el seu enclavament original, però fins ara ningú no ha identificat el lloc exacte on era.
Marcel Duchamp va anar per primera vegada a Cadaqués el 1933, segurament gràcies a Dalí. I hi va tornar sistemàticament cada estiu entre 1958 i 1968. Aquí va dissenyar també la que està considerada la seva última obra, una xemeneia anaglifa que va fer construir a Puignau a la casa que tenia llogada, i de la qual existeixen diversos croquis. La va estrenar el mes de setembre del 1968 poc abans de marxar. Duchamp va morir al seu apartament de París el 2 d’octubre següent.
Existeixen diverses fotos de Duchamp jugant al bar Melitón de Cadaqués a escacs, la seva gran afició, però també en visites al cap de Creus, Sant Pere de Rodes, Figueres... En una d’aquestes instantànies apareix amb la seva esposa Teeny i la filla de Denise Brown Hare –que va fer la foto–, a la Caula, al costat d’una cascada, a poca distància de Figueres. La foto és del 1965, i ara, quan es compleixen 50 anys d’aquesta fotografia, serà evocada en l’XI Trobada Inter- nacional de Poesia d’Acció i Performance de la Muga Caula, que Joan Casellas organitza a les Escaules. És un lloc molt popular, conegut també per Dalí, que segurament va facilitar l’última inspiració a Duchamp per concloure Étant donnés. Els dos forats a la
La porta d’‘Étant donnés’ es va traslladar de Cadaqués a Nova York, on es va muntar la instal·lació, i avui s’exhibeix al museu de Filadèlfia
porta permeten veure en un primer pla una paret de maó amb un esvoranc irregular i a través d’ell es percep un cos nu de dona, amb les cames obertes, un sexe obert i sense pèl púbic (diversos autors veuen una referència explícita a Courbet). La mà de la dona sosté un llum de gas, amb forma fàl·lica, i el cos està estès sobre un llit de males herbes. Al fons hi apareix un paisatge frondós amb una cascada. Encara que està construït sobre unes fotos d’una po- blació suïssa de Chexbres, la connexió amb la Caula és evident.
Com va dir el pintor Joan Josep Tharrats: “De vegades hem de ser una mica xovinistes. Duchamp va treballar entre nosaltres, i si el seu art no va ser considerat un art català –perquè la seva visió era totalment universal–, era almenys un art discutit, pensat i realitzat en bona part a Catalunya”.