La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘La roja’ recupera sensacions
Iniesta i Silva lideren la victòria i Piqué va tornar a ser xiulat per un sector minoritari cada cop que va tocar pilota
Espanya va recuperar el to, va guanyar amb solvència Eslovàquia en el seu millor partit de la fase de classificació i es va enfilar al primer lloc del grup, que haurà de ratificar dimarts vinent amb una victòria a Macedònia. Encara li quedaran dos partits, davant Luxemburg a Logronyo i Ucraïna a Kíev.
Eslovàquia es va presentar a Oviedo amb nou victòries consecutives. És un equip fet, però no ho va semblar gaire. Va defensar molt replegat enrere i va provar de sortir a la contra, ràpid i amb molta gent. El seu pla es va ensorrar molt aviat, desmantellat pel dinamisme de Pedro i Silva per entrar pels extrems i des d’allà associar-se mitjançant parets, sobretot amb Iniesta.
La selecció espanyola va tornar a oferir sensacions perdudes fa molt de temps. Potser no torna mai al nivell de l’Eurocopa del 2008 o del Mundial de Sud-àfrica, però el seu estil és el mateix i no es negocia. I quan juga bé i aplica velocitat a la pilota, fa tornar boig el contrari, que persegueix ombres.
La primera part dels de Del Bosque va ser molt bona. En el deure només hi va haver un error al començament, de Sergio Ramos, que va perdre una pilota absurda i va provocar una contra eslovaca que no va acabar amb gol de miracle. Ramos i Piqué són possiblement la millor parella de centrals d’Europa. Són tan bons que moltes vegades el seu problema és que van sobrats. Respecte a Piqué, també hi va haver debat aquesta vegada. No hi va haver el recital de xiulets de Lleó, però el va xiular un sector minoritari cada vegada que va tocar la pilota. La resposta de la majoria va ser apaivagar els xiulets amb aplaudiments. Per aquesta moda contra Piqué, la roja s’està ficant en un problema, com si s’engegués un tret al peu de manera absurda.
Espanya va matar el partit de bon començament, als tres minuts. Silva va posar una passada profunda al pal llarg que Alba va aprofitar per guanyar l’esquena al lateral i rematar amb el cap a la xarxa. Allà va començar un recital de xuts d’Espanya, que si no va marcar més gols va ser perquè Diego Costa no acaba d’acoblar-se amb aquest estil. En un equip de violinistes, el joc embolicat de l’hispà brasiler grinyola perquè no troba espais davant defenses gaire tancades. En set partits amb la selecció només ha marcat un gol, davant la feble Luxemburg.
Tot i això, va ser mèrit de Diego Costa ahir el segon gol, quan va aprofitar una gran tramesa de Cesc Fàbregas per plantar-se davant el porter eslovac. La pilota se li escapolia, però Costa es va tirar a la piscina. Potser el va tocar lleument el porter i va exagerar la caiguda. L’àrbitre eslovè va xiular la pena màxima i Iniesta va posar el segon al marcador a la mitja hora. L’única resposta visitant en tot el primer temps va ser una dura rematada d’Hamsik a què va respondre bé Casillas, aclamat pel Tartiere.
La segona part no va variar el guió. Eslovàquia no va fer un pas endavant, més preocupada perquè no li caiguessin més gols que per provar d’entrar en el partit.
La roja va continuar amb el seu domini abusiu de la pilota, tot i que va ser més horitzontal. Va provar d’entrar més pel centre que per les bandes i per això va ser més previsible i va fer menys mal. Eslovàquia es va tancar millor. Faltava l’última passada o un instint més rematador perquè sobraven driblatges als voltants de l’àrea.
Per avivar el joc als últims metres, Del Bosque va donar sortida a Cazorla, rebut com el fill pròdig, per Cesc, que feia senyals de cansament. Després va entrar Alcácer per Diego Costa, i el valencià es va associar més bé. Per als últims cinc minuts va entrar Koke per Iniesta, que es va emportar una de les grans ovacions de la nit. El partit no va tenir més gols. Espanya en va merèixer algun altre en el global. Li queda el consol de la millora i d’haver recuperat el primer lloc. I va sobrar el fet de no haver tancat la divisió amb Piqué.