La doble cara de la corona islandesa

En un país de tan sols 320.000 habitants, tenir una moneda pròpia té certs avantatges, però també certs inconvenients. No hi ha dubte que, en temps de crisi, la possibilitat de devaluar la seva moneda per guanyar en competitivitat i impulsar el consum intern ha estat de vital importància. És un dels factors, de fet, en què s’ha basat la recuperació econòmica d’Islàndia. Tot i això, la seva elevada volatilitat també va fer que el col·lapse bancari del 2008 fos molt pitjor, ja que va provocar que el deute assolís nivells insostenibles. És un tema que desperta molt debat. I més ara que el país es disposa a aixecar el control de capitals. En un món globalitzat, hi ha molts que pensen que el més lògic per a una nació tan petita seria adoptar una divisa més generalitzada i estable. En concret, s’ha pensat en l’euro o en el dòlar canadenc. D’altres, tot i això, s’oposen i destaquen la capacitat de maniobra que ha ofert la corona islandesa en temps de necessitat.