El català que reorganitza HP

Quan estudiava tercer d’Informàtica, amb tot just 22 anys, va aconseguir que l’agafessin com a becari a Hewlett Packard, que llavors buscava candidats entre els estudiants de quart i cinquè curs. “Després vaig saber que van pensar que me n’aniria de seguida, em devien veure amb el cap ple de pardals”, recorda divertit Ernest Sales. Això va ser el 1985. Han passat tres dècades i Sales continua a la multinacional, de la qual és un dels vicepresidents sènior mundials –això significa només dos nivells per sota de la consellera delegada, Meg Whitman– i està encarregat en aquests moments de liderar per a tot Amèrica el procés de segregació anunciat fa un any i que el proper octubre donarà lloc a dues noves companyies independents: Hewlett Packard Enterprises i HP Inc. En aquest grup multinacional, Sales ha ocupat alts càrrecs directius a Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica, i Amèrica; ha viscut a Madrid, Miami, Mèxic, Bogotà, Barcelona, dos anys a Dubai i des de principis del 2014 està a la seu central de HP a Palo Alto (Califòrnia, Estats Units). “Silicon Valley és ara el centre del món”, diu.

Ernest Sales Puig (1963) és el petit de cinc germans i es va criar entre Barcelona –on la mare, modista, tenia un taller de costura– i Carcastillo, a Navarra –on el seu pare va traslladar la seva fàbrica d’abrasius–. “Jo dic sempre que sóc de poble: allà les coses són clares, plou o no plou, els grisos no s’entenen bé, i això et fa ser humil. El contacte amb la naturalesa de Navarra em va ajudar a ser com sóc”. Els seus pares no parlaven anglès, “però la meva mare era molt feminista i tenia una visió molt internacional i ens va empènyer a tots els germans a córrer món. I sobretot, a no tenir por”.

Mentre estudiava, feia classes en acadèmies, pintava cases, enganxava cartells de concerts i a HP va voler entrar al departament de salut-electromedicina, on van crear un primer software per gestionar històries clíniques de la mà de l’hospital de Bellvitge. De seguida van enviar dos becaris (un era Sales) a informatitzar un hospital a Galícia: “Ho vam aconseguir perquè no sabíem que era impossible!”. Va passar deu anys informatitzant la sanitat espanyola. “Vam ser emprenedors dins d’una gran empresa”, assegura. Fins que una úlcera li va

Porta 30 anys al grup i ara és al capdavant del procés que dividirà la multinacional en dues companyies

ensenyar a temps que “quan tens problemes de feina has d’ocupar-te’n, no preocupar-te: ho he repetit un milió de vegades”. Era cap d’informàtica mèdica per al sud d’Europa i el següent pas el va portar a crear el departament a Llatinoamèrica, després va ser durant deu anys responsable de la divisió de software per a Europa, cosa que li va permetre instal·lar-se amb la seva família a Barce- lona. Els seus valors han marcat tota la seva trajectòria: “La meitat de la meva feina és gestió de persones. La governança és un equilibri entre l’art i la ciència”. Així planteja les seves funcions directives: “El que em mou és ajudar. Pensant en l’ésser humà, que no és una computadora, sinó un còctel d’emocions. Cal fer les coses amb afecte, pensant en el millor per a la persona i per al negoci. Quan ets capaç de connectar amb els altres com a persones, la gent funciona lliure i rema en la direcció correcta”. Ara, a Califòrnia, també ha après a anar a treballar cada dia en texans, “com tothom. L’important ets tu i la teva ment, no el vestit de romà”.

Sales és un dels bastants catalans que des de la seu de Hewlett Packard a Sant Cugat han crescut fins al cim de la multinacional. Però el fenomen va més enllà i està encantat que cada dia hi hagi més catalans que emprenen a Silicon Valley. “Als joves els dic que és una benedicció que surtin fora. Amb la capacitat de treball que tenim, i un compromís i dedicació molt destacables, la gent que ve de Catalunya triomfa”. Sales forma part de la fundació d’empresaris FemCat. “Però la que és més catalanista de tots és la meva dona!”, diu. Nascuda a Chicago, de mare espanyola i pare ucraïnès, es van conèixer sent universitaris, quan ella estava d’intercanvi a la Universitat de Barcelona. És ella qui el corregeix quan diu alguna paraula malament en català, i ara les seves quatre filles, de 15, 13, 11 i 7 anys, ja el corregeixen en anglès, “i m’encanta!”. Sales destaca de l’ambient a Palo Alto “la naturalitat, la positivitat, la concentració, el focus, el no matar les idees. La gent treballa però està molt relaxada, i aprens a dir: per què no?”. La seva casa americana està al mateix carrer on viuen Larry Page (de Google) o la família Jobs, i molt a prop d’aquest mític garatge en el qual el 1939 Bill Hewlett i Dave Packard van crear el que avui és la meca de la innovació.

Sales no sap encara quina serà la seva pròxima destinació en el grup. Mentrestant, aquest estiu ha estat a Barcelona i no s’ha perdut les festes de Carcastillo. Com la majoria dels expatriats, té ganes de tornar a casa, “sempre trobem a faltar el pernil, el bon cava i els amics, però quan arriba el moment, diem: va, una destinació més”. A més llarg termini, diu: “Jo visualitzo el meu futur en algun lloc agradable en el qual les nostres filles, que viuran al món, ens vulguin venir a visitar”.

GUSI BÉJER