La Vanguardia (Català-1ª edició)
El divendres de la ira.
Atac palestí contra la tomba del profeta Josep a Nablus
Un soldat israelià apunta a un palestí que, amb una armilla de periodista, està apunyalant un altre militar. Els fets van passar a prop d’Hebron (Cisjordània) i van acabar amb la mort de l’agressor.
Desenes de palestins van incendiar ahir la tomba del profeta Josep, a prop de Nablus, un lloc sagrat per als jueus. Eren les tres de la matinada i s’iniciava un divendres de la ira molt complicat. Cinc palestins van morir i desenes més van resultar ferits en diversos incidents, tant a Gaza com a Cisjordània.
La resistència armada dels palestins a l’ocupació israeliana continua creixent sense que les autoritats israelianes i palestines trobin la manera d’aturar-la.
La tomba de Josep, un lloc al nord de Cisjordània al qual peregrinen els jueus, està sota la protecció de l’Autoritat Nacional Palestina. Per això el president Mahmud Abbas va condemnar l’atac i va prometre una investigació a fons.
Els joves van atacar la tomba amb bombes incendiàries. Les forces de seguretat palestines, que s’encarreguen de protegir el lloc, van dispersar la multitud amb trets a l’aire i els bombers van apagar l’incendi. El monument ha quedat parcialment destruït. Abbas ha promès que serà reconstruït del tot perquè els
El president Abbas condemna l’assalt al monument i promet que serà reconstruït i reobert al culte jueu
pelegrins jueus hi tornin a resar.
A Jerusalem, en un estat de màxima alerta, oficials israelians, que van demanar de mantenir l’anonimat, van expressar la seva preocupació pel creixent caràcter religiós dels enfrontaments de les últimes setmanes entre musulmans i jueus. “El problema és que quan s’enfronta la fe d’un contra la de l’altre, no hi ha compromís possible”, va declarar un d’ells amb preocupació.
Avigdor Lieberman, líder nacionalista i exministre d’Afers Exteriors israelià, va acusar els joves palestins que van atacar la tomba del profeta Josep d’“actuar exactament com l’Estat Islàmic, que destrueix llocs culturals i religiosos”.
El ministre d’Agricultura, Uri Ariel, va considerar que “el greu atac contra aquest lloc, tan important per a jueus i cristians, ha estat incentivat per les xarxes socials i els mitjans de comunicació palestins, que animen a la violència.”
Josep, fill de Jabob i Raquel, és un personatge central de l’Antic Testament i fundador d’una de les dotze tribus d’Israel. L’exèrcit israelià va protegir la seva tomba fins a l’any 2000, però va haver de retirar-se’n a causa de la segona intifada. Era massa difícil de protegir.
Els pelegrins jueus acudien cada mes a resar, en visites coordinades entre l’exèrcit israelià i les forces palestines. Els incidents,
Tensió i confusió a les fronteres de la Unió Europea i els seus centres de poder. La crisi de refugiats va segar dijous a la nit la vida d’un ciutadà afganès que va rebre un tret d’advertència quan provava d’entrar a Bulgària des de Turquia. L’home formava part d’un grup de 54 persones interceptades per la policia búlgara quan intentava creuar la tanca fronterera. Diuen que els agents van disparar enlaire, però un dels trets va tocar un refugiat que va quedar ferir de mort.
L’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) ha demanat a les autoritats búlgares que investiguin l’incident, el primer d’aquest tipus des que va començar la crisi. “Està clar que els països han de protegir les seves fronteres, però tenint en compte la protecció de les persones que sol·liciten asil”, va demanar el seu portaveu.
La millora del control de les fronteres exteriors, mitjançant l’augment de competències i mitjans de l’agència comunitària Frontex, és una de les decisions que abans-d’ahir a la nit van adoptar a Brussel·les els líders de la Unió Europea, que comencen a obrir-se a la idea de crear una guàrdia de fronteres europea. “Ja no és una proposta sinó una decisió. Costarà menys que restablir les fronteres nacionals”, va afirmar el president francès, François Hollande.
El temor de l’arribada d’una nova onada de refugiats de Síria va estar molt present en les seves discussions. Els plans de Baixar al-Assad de recuperar Alep mitjançant una nova ofensiva amb ajuda dels seus aliats podrien provocar nous desplaçaments. La província, d’uns sis milions d’habitants, està en part so- ta control de l’Exèrcit Lliure Sirià, opositor al règim de Damasc, i una victòria d’Al-Assad podria fer que moltes persones fugissin.
Europa ha reaccionat movent tots els seus recursos, fet en què s’emmarca el nou pla d’acció pactat amb Turquia. La seva col·laboració es considera imprescindible per contenir els fluxos de refugiats, i la UE està disposada a donar-li els 3.000 milions d’euros que demana per millorar l’atenció als més de dos milions de refugiats sirians que viuen al seu territori (no se sap d’on sortiran els diners), a “injectar noves energies” en les negociacions d’adhesió i de liberalització de visats (sense cedir en les condicions, matisen) i a elevar el nivell de diàleg polític per tractar Ankara com a soci estratègic a la regió, un reconeixement perdut els últims anys per la deriva autoritària de Recep Tayyip Erdogan.
Per ara l’acord és més una mostra
La UE obre a l’illa de Lesbos el seu segon ‘hot spot’ per registrar i començar a repartir refugiats
de bona voluntat que un compromís concret: Europa vol veure abans resultats, una reducció en les arribades de refugiats i immigrants econòmics i el compromís de fer-se càrrec d’aquells que els tornin perquè han arribat per la seva frontera.
El pacte va ser possible després que Ankara renunciés al suport europeu al seu pla de crear una zona segura a Síria. També avança el pla per crear centres d’identificació i registre de persones desplaçades a les fronteres. Ja n’hi ha un a Itàlia i ahir es va inaugurar el primer en territori grec, en concret a l’illa de Lesbos. S’espera l’arribada en les properes setmanes de més de 600 treballadors de l’agència Frontex i de diferents països europeus per ajudar les autoritats gregues.
El seu funcionament és imprescindible per aplicar el repartiment de refugiats pactat al setembre i engegar, en el futur, un dispositiu permanent.
La cimera va posar de manifest que la idea només tirarà endavant quan s’hagi actuat de forma decidida a les fronteres i es freni el flux de desplaçats. Alguns països pensen més aviat a reduir les obligacions d’assistència als demandants d’asil, van explicar fonts europees. Tres països van plantejar abans-d’ahir a la nit reformar la convenció de Ginebra que, a instàncies d’Europa, des del 1951 regeix l’estatut dels refugiats.