La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern del PP retreu a Mas que pensi que “ell és la democràcia”
Santamaría i Catalá recorden que es pot aplicar la suspensió de l’autonomia
La vicepresidenta Sáenz de Santamaría va retreure ahir a Artur Mas que es cregui que “la democràcia és ell” i li va demanar que respectés els tribunals. Ella i el ministre Catalá van recordar que l’article 155 de la Constitució és per aplicar-ho.
Tot el que és a la Constitució hi és per ser aplicat, i això inclou l’article 155 que preveu la suspensió d’una autonomia si aquesta atempta contra l’interès general d’Espanya. El Govern central sembla que està perdent l’objecció a parlar-ne que fins ara i des que va començar el procés sobiranista volia eludir, la possibilitat d’arribar fins aquest punt. De fet, per això va promoure la reforma del Tribunal Constitucional que pot inhabilitar el president de la Generalitat, arribat el cas, per garantir que es compleixen les seves sentències.
Va començar dijous a la nit el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que en una entrevista a Onda Cero ja no va fugir d’estudi quan li van preguntar sobre aquest punt i va dir que “si arribés el moment, caldria aplicar” l’article 155 de la Constitució, perquè aquesta és una de les “eines” que té el Govern espanyol per impedir que “el nou Govern pugui prendre alguna iniciativa al marge de la Constitució”. El ministre també va aclarir que aquest article podria aplicar-se fins i tot si s’hagués d’adoptar amb les Corts dissoltes, perquè en cap cas no hi hauria un “buit de poder” i la llei s’aplicaria.
Després va ser el torn de la vicepresident del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría. Quan li van preguntar si les afirmacions de Rafael Catalá van ser fetes a títol personal o expressaven l’opinió de l’Executiu espanyol va subrat- llar que no és qüestió d’un ministre o de l’Executiu, sinó de la Constitució, que assenyala clarament que “tots els governants, inclosos els presidents autonòmics, han de respectar la Constitució i vetllar pels interessos generals del conjunt”.
La vicepresidenta del Govern espanyol tampoc no va tenir cap objecció a respondre Artur Mas per la seva afirmació que no acatarà les sentències, una cosa que considera “una barbaritat”. Al president de la Generalitat li va reclamar respecte als tribunals, “que són independents, imparcials i són un dels pilars de la nostra democràcia”.
Però sobretot, Soraya Sáenz de Santamaría va acusar Artur Mas de creure’s que “la democràcia és ell”, que es pugui col·locar “per sobre de la democràcia”, i li va recordar que la democràcia és “el compliment de la llei i el respecte al poder judicial”. Segons el seu parer, Mas està “passant per sobre dels pilars bàsics de qualsevol democràcia que es preï”, però també va advertir: “La fortalesa de les institucions i del govern farà que respecti la llei, les decisions dels tribunals, que les acati i que les compleixi”.
En tot cas, el president de la Generalitat assumeix tota la pressió, tant la judicial com la de l’Estat sense canviar ni un mil·límetre la línia marcada pel full de ruta de Junts
pel Sí. La voluntat de Mas no és la de mantenir una pugna amb el Govern central i continua predisposat al diàleg, però davant la manca de resposta va assegurar ahir que està disposat a tirar endavant el procés independentista malgrat les amenaces de l’Estat. Mas va acusar el PP d’anar amb el “no, no, no” per davant, al costat de “querelles, tribunals, menyspreu, falta de reconeixement”. Així que va justificar que davant de tot això “només hi ha dues alternatives: o et do- blegues i t’inclines o plantes cara”.
Ara bé, en una entrevista concedida a RAC-1 es va mostrar convençut que la causa no finalitzarà davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó que arribarà a instàncies del Suprem: “Crec que es farà tot el possible perquè això acabi del tot i més d’un i més de dos tindran la temptació de portar-ho al Tribunal Suprem”. En aquest punt va traçar un paral·lelisme amb l’expresident del Parlament Basc, Juan María Atutxa, que va ser condemnat pel TS a divuit mesos d’inhabilitació de tot càrrec públic.
A més, el president va respondre amb certa resignació davant la possibilitat que va assenyalar el ministre de Justícia d’aplicar l’article 155 de la Constitució: “Una altra amenaça. I no serà l’última. És el tarannà d’aquesta gent”.
Davant la possibilitat de recórrer a la desobediència com reclama constantment la CUP, Artur Mas es va mostrar prudent, ja que segons el seu parer és un terme “que t’instal·la en la bronca” i que a nivell internacional “no ajuda en res”. Malgrat això, va qualificar el procés participatiu del 9-N com “l’acte més gran de desobediència” a Catalunya. Una acte que va ser promogut pels “que portem corbata”. Tot seguit va deixar clar que aquesta afirmació no anava dirigida a la CUP.
Les negociacions amb l’esquerra alternativa independentista segueixen el seu curs, encara que no estan resultant fàcils, perquè hi ha plantejaments que “incomoden” uns i d’altres, tal com va reconèixer Artur Mas. “Prefereixo que la negociació sigui lenta i que acabi bé, que no que vagi molt ràpida i acabi malament”, va afegir.
Tot i així, va instar els cupaires a facilitar la investidura del futur president de la Generalitat, ja que tot i no ser la qüestió més important, sí que “és un element necessari”, va dir vigilant molt de no centrar el debat en la seva pròpia per- sona. Tot i això, va recordar a la CUP que després de passar per les urnes “hi ha una diferència: en un calaix hi ha 1.650.000 vots –els de Junts pel Sí– i en l’altre 330.000 –els de la CUP–”. “No funcionarem en aquest procés sense un Govern que no estigui en funcions”, va recalcar Mas. Així, va animar la CUP a investir un president per desencallar la situació i, després d’això, fer oposició.
L’esquerra alternativa segueix entossudida. Ahir per partida doble, tant el número u de la formació, Antonio Baños, com el diputat electe Benet Salellas van reiterar el compromís de la CUP de no investir Mas com a president i van assenyalar que quan es comenci a parlar del qui, després d’acordar el què, el com i el quan, “no creiem en el tot o res ni en el Mas o ningú”.