Egipte obre el procés electoral per configurar un nou Parlament

Cal ser un expert o almenys atent elector –55 milions d’egipcis formen el cens electoral– per orientar-se enmig d’aquesta exuberant selva de normes d’elecció. Abans que res, si avui comença la votació dels egipcis residents a l’estranger i diumenge i dilluns a la metròpoli, no serà fins a final d’any quan es tindran tots els resultats complets, i caldrà esperar el 2016 perquè s’inauguri el nou Parlament, que, després de les modificacions constitucionals, s’anomena Cambra dels Representants.

Des d’avui policies d’un contingent de 180.000 homes ja estan desplegats als col·legis electorals per protegir la seguretat de l’escrutini. En les últimes i històriques eleccions de l’hivern del 2012, després de la forçada dimissió de Hosni Mubarak, que van donar una gran victòria als islamistes Germans Musulmans, no hi va haver incidents violents ni es van produir els temuts xocs entre grups enfrontats de la població civil.

En les normes ara en vigor s’ha prohibit fer servir lemes de caràcter religiós i utilitzar mesquites i esglésies –en aquest cas, les esglésies de la minoria copta– en la campanya electoral. L’incom- pliment de la prohibició provocarà l’exclusió dels candidats.

Des del 2012 Egipte no té Parlament, que va quedar dissolt per ordre del Tribunal Constitucional. La República ha estat governada a cop de decrets pel president interí, Adli Mansur, i per l’actual president, fervorosament elegit amb el 96% dels vots, l’exmariscal Abdul Fattah al-Sissi. Una de les primeres i confuses tasques de la futura cambra serà aprovar les nombroses lleis promulgades, algunes de les quals es considera que violen o limiten les llibertats públiques. A manca de Parlament, l’actual cap de l’Estat gaudia d’amplis poders legislatius.

En quatre anys els egipcis han viscut grans sotracs històrics, la il·lusió d’una revolució i el xoc amb l’amarga realitat de cada dia. La decepció amb la política, la fatiga per una consulta popular darrere l’altra –eleccions legislatives, presidencials, referèndum constitucional en tan poc temps– els ha fet efecte, com a tots els pobles del món.

Les característiques més destacades d’aquest escrutini són l’absència de la confraria dels Germans Musulmans, exclosos en ser declarats organització terrorista, i l’adulació o adhesió de gran part dels candidats al nou rais, encarnació de la reviscuda autoritat militar.