Tsipras passa el primer examen al Parlament després de ser reelegit

Votació a Grècia sobre un nou paquet d’austeritat exigit pels creditors

Era el primer examen per al nou Govern del primer ministre grec, Alexis Tsipras, reelegit al setembre després que una rebel·lió contra l’austeritat trenqués el seu partit, Syriza, i l’obligués a tornar a les urnes després de només vuit mesos en el poder. El Parlament d’Atenes s’havia de pronunciar ahir a la nit sobre un nou paquet d’increments fiscals i reformes exigit pels creditors per desemborsar el següent tram del rescat, per 2.000 milions d’euros.

Encara que l’oposició va anunciar que votaria en contra, la coalició de Govern –entre l’esquerrana Syriza i els nacionalistes de Grecs Independents– sumen una majoria de 155 escons, pel que tot indicava que Tsipras aconseguiria superar la votació sense sobresalts. Les eleccions del setembre li van servir per fer neteja al seu partit: els dissidents a Syriza es van presentar sota unes noves sigles, però es van quedar fora de la Cambra.

El sindicat de funcionaris Adedy va protestar contra les mesures d’austeritat ahir a la tarda a la plaça Sintagma, davant el Parlament, mentre que el sindicat Pame, vinculat als comunistes del KKE, va marxar pel seu compte –com sol fer– en una altra zona del centre d’Atenes. També el sindicat de la companyia ferroviària GOSI, en via de privatització, va convocar una aturada de dues hores. La mobilització, tot i això, queda molt lluny de les manifestacions massives i de vegades violentes en el punt àlgid de la crisi grega, entre el 2010 i el 2012, quan Syriza era a l’oposició i el poderós sindicat del sector privat GSEE també hi participava.

El projecte de llei, que té 27 pàgines i 19 articles, és un esglaó més de la llei base aprovada a mitjans d’agost per l’anterior govern de Tsipras, després que es veiés obligat a firmar un tercer rescat per 86.000 milions d’euros en tres anys per tal de salvar Grècia de la suspensió de pagaments i la possible sortida de l’euro. Va ser tota una capitulació per a la coalició d’esquerra radical Syriza, que havia arribat al poder amb la promesa que enterraria l’austeritat.

Els creditors van imposar un calendari estricte de les mesures que Grècia havia d’aprovar si volia continuar cobrant els préstecs. Syriza no ha tingut més remei que creuar moltes de les seves velles línies vermelles. L’últim paquet legislatiu, per exemple, augmenta l’edat de jubilació als 67 anys i penalitza el retir anticipat. Els creditors també han imposat una pujada dels interessos (del 3% al 5%) per als qui es van acollir a la possibilitat de tornar a terminis els seus deutes a l’Estat, una de les mesures estrella de Tsipras quan va arri- bar al poder. I s’incrementa l’odiat impost de propietat, per taxar també els béns a l’estranger.

En paral·lel, endureix la lluita contra el frau fiscal –una mesura que casa amb el programa de Syriza– amb penes d’almenys dos anys de presó per a quantitats no declarades de l’IVA que superin els 50.000 euros i de més de 100.000 euros en l’impost sobre la renda. En canvi, el Govern va optar per retirar finalment la pujada dels impostos sobre les rendes de lloguer en vista de la forta polèmica que va suscitar el seu anunci.

El principal partit d’oposició, el conservador Nova Democràcia, els socialdemòcrates del Pasok i el partit liberal To Potami, van anunciar que votarien en contra, malgrat que fa només dos mesos van donar suport a Tsipras quan va firmar el rescat en contra de part del seu partit i va haver d’aprovar al Parlament les primeres mesures d’austeritat que exigien els creditors. A més, el primer i el segon rescat porten les firmes de Nova Democràcia i Pasok, els dos partits que es van alternar en el poder fins al 2014, que van aprovar receptes d’austeritat molt semblants a les que ara rebutgen.

En aquesta ocasió, els seus vots ja no són necessaris –Tsipras té la majoria garantida– i poden permetre’s pronunciar encesos discursos d’oposició. “Diem no als nous impostos i retallades de sous i pensions, a mesures que ens empobreixen i faran créixer l’atur”, va denunciar el líder conservador, Evànguelos Meimarakis. El Pasok va acusar l’esquerrà Tsipras d’aplicar “mesures neoliberals” i To Potami va dir que el Govern “condemna Grècia a una nova recessió per culpa dels seus errors”, amb referència a la pugna d’Alexis Tsipras amb la UE aquest estiu, quan va convocar un referèndum sobre l’austeritat que va irritar els poders europeus.

2.000 MILIONS D’EUROS Atenes havia d’aprovar les mesures per rebre el següent tram del rescat

L’OPOSICIÓ VOTA EN CONTRA Nova Democràcia, Pasok i To Potami carreguen contra les receptes d’austeritat