La Vanguardia (Català-1ª edició)
El camí de la querella
Les declaracions de testimonis, l’estudi de documents i els recursos previsibles marcaran el rumb de la causa del 9-N
La causa judicial pel procés participatiu del 9-N ha viscut un moment àlgid aquesta setmana amb les declaracions com a imputats del president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, l’exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Però és possible que n’hi hagi més, tot depèn de com evolucioni la instrucció. El principal dubte encara persisteix: finalment hi haurà judici i sentència o s’arxivarà la causa?
Dilluns, el magistrat encarregat de les diligències, Joan Manel Abril, prendrà declaració a cinc testimonis més. Entre ells hi ha l’exdirectora d’un IES que va denunciar pressions per part d’Ensenyament per cedir els seus locals per a la consulta. La seva compareixença es va postergar perquè no coincidís amb la campanya electoral, perquè era la número 23 de la llista de Ciutadans per Barcelona. També s’ha citat un dels assessors del Govern en matèria de consultes i un directiu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de Catalunya (CTTI). A més, el jutge ha sol·licitat a aquest organisme documentació relativa al cost de 7.000 ordinadors utilitzats durant aquella jornada, el seu transport als centres de votació (que eren instituts) i els programes informàtics que s’hi van instal·lar.
Una vegada fets aquests tràmits, caldrà veure si les parts consideren que necessiten més proves o declaracions. Suposem que no. En aquest cas, el jutge rebrà escrits de les parts (la Fiscalia, les defenses i l’acusació popular) que expressaran la seva opinió sobre el procés. És evident que els advocats dels querellats sol·licitaran l’arxiu, i sembla bastant clar que les acusacions populars, encapçalades pel sindicat de funcionaris Manos Limpias, voldran arribar fins al final. La incògnita és conèixer el criteri de la Fiscalia. En qualsevol cas, i sigui quina sigui la decisió d’Abril, arxivar el cas o anar a judici, recorraran contra la sentència. De revisar-la se n’encarregarà una sala del TSJC, formada per tres magistrats: el president del Tribunal, Miguel Ángel Gimeno, i els magistrats Enric Anglada i Jesús Barrientos. Però pot ser que això no acabi aquí, encara hi ha la possibilitat que acabi al Tribunal Suprem: si Abril creu que ha d’anar a judici i la sala estima que no. En aquest cas és possible que acudeixin a l’Alt Tribunal. En qualsevol altra hipòtesi, que l’instructor i la sala coincidissin amb el mateix parer o que l’instructor pensés que no i la sala que sí, no podrien recórrer contra la decisió, van explicar fonts jurídiques. Si es du a terme el judici, serà davant de magistrats del TSJC, i el tribunal estaria presidit per Gimeno i dos magistrats que no haguessin participat ni en la instrucció ni en els recursos. Potser José Francisco Valls, Maria Eugènia Alegret o Carlos Ramos. Fos quina fos, es podria recórrer contra l’eventual sentència davant del Tribunal Suprem. Més enllà del contingut polític de les declaracions, el cas té un vessant jurídic. La causa gira al voltant de la desobediència a l’interlocutòria emesa pel Tribunal Constitucional el passat 4 de novembre. Els fets anterior no tenen valor penal. Per tant, la Fisca- lia busca quins actes va impulsar la Generalitat entre el 4 i el 9 de novembre, en especial pel que fa a la cessió d’escoles, suport informàtic i els diners que s’hi van destinar. Els advocats de Mas, Ortega i Rigau (Xavier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina, respectivament) han traçat una línia de defensa basada en dues idees clau. La primera, que no hi ha desobediència perquè no hi ha mandat exprés del TC als interessats i no es van resoldre els aclariments sol·licitats sobre aquest punt. I la segona, que a partir del dia 4 la Generalitat va desistir d’executar la consulta, no va dur a terme cap acte que tingués a veure amb l’assumpte, va canviar el seu format i va deixar el desenvolupament de la jornada en mans dels voluntaris.
Les concentracions de davant del Palau de Justícia han fet enfadar els jutges. En un inusual i dur comunicat, el dia 13 la sala de govern del TSJC va acusar el Govern d’haver-les organitzat. El que ha causat més malestar al món judicial és que els membres del Govern acompanyessin els querellats fins a les escales del tribunal, perquè estimen que els consellers haurien de mantenir una actitud més institucional. I també causa preocupació que Artur Mas expressés la possibilitat d’incomplir una eventual condemna, una declaració que, a més, es va fer en una seu institucional, la Generalitat, per part d’un càrrec públic, la qual cosa aporta una estètica d’incompliment de les lleis des de les mateixes institucions.