L’escalada de tensió a Israel

LA nova onada de violència palestina que es registra des de primers d’octubre, i que alguns qualifiquen ja com l’inici de la tercera intifada, preocupa seriosament Israel. El primer ministre, Benjamin Netanhyahu, ja ha expressat la intenció de reunir-se amb el líder palestí, Mahmud Abbas, i amb líders àrabs per frenar una més que probable escalada dels atemptats i actes violents, que ahir va empitjorar en diversos punts de la regió. El balanç de morts, fins ahir, és de trenta palestins i de set israelians, mentre que els ferits es compten per centenars.

La nova revolta palestina, a diferència de les anteriors, està protagonitzada per joves aïllats, sense vincles aparents amb organitzacions radicals, que actuen com llops solitaris, atacant els ciutadans israelians amb armes blanques... Són estudiants o treballadors aparentment normals, que viuen a Israel mateix, i que probablement reben consignes o es radicalitzen a través d’internet. Constitueixen una nova amenaça difícil de prevenir i de combatre, ja que contra ella poc pot fer l’exèrcit. Això explica la psicosi de pànic entre els ciutadans israelians.

Els experts es pregunten què és el que impulsa aquests joves a agredir els israelians amb risc de la seva pròpia vida. Algunes respostes apunten cap a la desesperança i la frustració per l’ocupació israeliana i la impossibilitat de tenir una vida millor que la dels seus pares si no canvien les coses. Paradoxalment, la nova onada de violència protagonitzada pels joves palestins va començar poc temps després que el president Mahmud Abbas declarés, a l’Assemblea General de les Nacions Unides celebrada al setembre, que quedaven sense aplicació els acords d’Oslo del 1993, com a conse- qüència de la ruptura de les negociacions amb Israel que s’arrossega des de l’any 2004. Aquests acords són els que van possibilitar la creació de l’Autoritat Nacional Palestina i els que permetien tenir alguna mena d’esperança en un futur millor. Els joves palestins actuals, coneguts precisament com la “generació perduda d’Oslo”, han crescut entre esforços fallits per aconseguir la pau a l’Orient Mitjà i la suspensió d’aquells acords, davant la intransigència d’Israel, els ha tancat tota esperança d’aconseguir algun dia un Estat propi.

Benjamin Netanyahu vol aconseguir amb Abbas alguna mena d’acord que permeti desactivar l’escalada de violència actual, que ha estat del tot inesperada per a la població israeliana, com demostra el fet que el problema palestí no era un dels assumptes principals de les eleccions del mes de març passat. Però el primer ministre israelià, en aquesta ocasió, s’haurà de comprometre una mica més del que ho ha fet fins ara, perquè no té armes ni murs per defensar-se de la nova amenaça terrorista dels llops solitaris fruit de la frustració de la joventut palestina. El més greu és que la política seguida fins ara per Netanyahu, de no cedir ni un pas, ha deixat contra les cordes Abbas i la resta de faccions moderades de l’Autoritat Nacional Palestina.

Una tercera intifada (revolta popular) palestina sembla a punt d’encendre’s, amb el risc de provocar un efecte crida de terroristes islàmics de la regió. És important que Netanyahu i Abbas arribin a acords que evitin un nou esclat de violència de conseqüències imprevisibles. Per això la pressió internacional és imprescindible i, en aquest marc, són claus les reunions que aquesta setmana Netanyahu tindrà a Berlín amb Angela Merkel i amb el cap de la diplomàcia dels Estats Units, John Kerry.