L’arrel de l’abraçada

Una petita història: un nen de quatre anys, que ja dorm a la seva habitació, es desperta a mitja nit, va a l’habitació dels seus pares i els diu: “Deixeu-me lloc”, i es fica entre mig del pare i la mare i es torna a adormir ben segur de sentir-se protegit al niu. Una altra petita història: una dona de mitjana edat, divorciada i amb els fills grans i ja fora de casa diu: “El que jo vull és que m’abracin”, i potser espera trobar algú que la vulgui abraçar com ella vol.

Fins aquí les dues històries, el nen, mentre dorm sent la seguretat del contacte físic amb els seus pares i això dóna una pauta per pensar que aquest sentiment de se- guretat de la infantesa –si és que estem ben cuidats– té a veure amb el contacte físic d’un altre ésser humà, una manera de conjurar el sentiment de soledat de la nostra condició humana. Però mentre anem creixent i configurant la nostra pròpia individualitat, els contactes físics, encara que volguts, prenen un altre caire, perquè en cada persona hi ha una mesura pròpia de la proximitat i la distància, i un contacte físic persistent ben aviat es pot convertir en un aclaparament poc suportable. Sempre és qüestió d’aquesta mesura, i això és personal, no s’hi pot fer gairebé res perquè té a veure amb la sensibilitat de cadascú. Ens enviem abraçades per escrit, és cert, però en elles la distància ja hi és assegurada, però ningú que jo conegui, per molta estima que tingui a algú, no suportaria una persona que l’abracés amb persistència.

Potser perquè l’abraçada, en la vida adulta, ja és un símbol, és una mostra d’afecte amb la condició que sigui puntual i curta. Ja no és aquella condició de seguretat del niu del nen que s’arrauleix al llit entre els seus pares, sinó que és més una declaració de bones intencions pel que fa a la relació entre les persones. Ja no parlo de l’erotisme, perquè és tota una altra cosa, però fins i tot, encara que es doni en els termes de la passió, també és fugaç, potser per la necessitat de retornar a un mateix.

Cal triar, doncs, entre perdre’s en la fusió amb una altra persona, i això té un preu molt alt, o respectar la distància i potser només suggerir l’amor o l’afecte.