Les classes magistrals

Dels projectes engrescadors i d’aprendre fent se’n parla molt. També es parla de potenciar la capacitat crítica i la creativitat. Es parla molt d’això perquè s’havia abusat de l’aprenentatge receptiu i de la memorització.

El món ha canviat, doncs, hem de competir amb els robots i hem de saber fer allò que podem fer millor que les màquines: decidir en situacions complexes i dissenyar. Es parla molt d’això, però poc de les classes magistrals i de la filosofia. Poca gent defensa aquest mètode, però una classe magistral de qualitat afavoreix la reflexió i els aprenentatges complexos. Poca gent defensa aquesta disciplina, tot i que ens aporta fonaments per reflexionar i ens mostra diversos camins.

Imma Monsó (“La classe”, Opinió, 1/X/2015) diu que cal aprendre a centrar l’atenció i afavorir les reflexions profundes i duradores. I una bona clas- se les afavoreix. Diu també que les dificultats per mantenir l’atenció sembla que són més grans ara. El professor Higinio Marín diu que la disciplina esmentada ens fa més lliures i menys manipulables.

Jo penso que amb més filosofia les assemblees prendrien decisions més encertades, hi hauria menys concentracions mas- sives, la divisió entre bons i dolents seria més difícil, el terrorisme disminuiria i les guerres no serien tan freqüents.