Piscines

Avista d’ocell o de dron, el paisatge espanyol torna al canvi. La incipient recuperació econòmica convida el sector de la construcció a caminar sobre els seus propis passos sabent que no tot són flors i violes. Per això aplica la cautela que va abandonar abans de la crisi fins a provocar l’explosió de la bombolla. I encara que reitera que no cometrà els mateixos errors, no és clar que sigui així si torna el crèdit hipotecari fins i tot amb el prudent comptagotes que la banca va esquivar a l’inici de segle.

Ser optimista en la millora no suposa perdre de vista els riscos propis d’una societat amb un alt desig de cobdícia. Si puc guanyar molt en poc temps, per què no puc agafar al vol el pernil que em passen per la cara? I qui diu pernil diu piscina. L’associació espanyola de professionals del sector és optimista davant la perspectiva de les 18.500 de noves construïdes aquest any. Bona notícia si no entrem en els detalls mediambientals pel consum de grans quantitats d’aquest bé escàs que és l’aigua.

Hi ha, no obstant això, una altra dada molt significativa en el balanç d’aquesta indústria. És una dada que convida a una altra reflexió.

Andalusia és la primera comunitat autònoma en nombre d’aquesta mena d’instal·lacions. Influència del turisme, direu. Segurament. La Costa del Sol és tot un referent internacional i les urbanitzacions i mansions que la defineixen, tot un al·licient per a publicacions immobiliàries i reportatges acolorits de decoració de gust relatiu. A més, les grans finques dels sempiterns terratinents, que han aconseguit evitar en gairebé 40 anys de democràcia una imprescindible reforma agrària, ajuden a dibuixar imatges aèries en blau clor de grans recipients lúdics o esportius per a ús privat. Perquè no estem parlant de piscines públiques en recintes municipals, sinó de construccions particulars per al lleure familiar. I d’aquestes, a Andalusia n’hi ha 279.000, segons la mateixa Asofap. Més d’un quart de milió a la regió líder en atur, la que té el recorregut més llarg de costa marítima i la més amenaçada per la desertització que ens promet el canvi climàtic.

La mateixa Andalusia que continua reclamant subsidis diversos, molts ajuts i solidaritat tota. Són gairebé 100.000 piscines més que les comptabilitzades a Catalunya, segona comunitat per davant de la valenciana. Zones, aquestes, de contribució fiscal neta a l’Estat molt per sobre del que aquest hi reinverteix, com admeten tots els càlculs. Vet aquí la reclamació de Ximo Puig, president valencià, per no esmentar el desafiament actual de Catalunya per la negativa inicial de Madrid a revisar aquests comptes. Res d’això no pot ni ha de semblar contrari al dret dels andalusos a tenir i gaudir de les seves piscines. Només faltaria! Només constatar que aquesta és una altra dada que demostra que Espanya viu amb l’aigua fins al coll.

Andalusia és la primera comunitat autònoma en nombre d’aquesta mena d’instal·lacions