Pena de telenotícies mundial

Una de les coses que més m’agraden de la globalització és que deixa al descobert fets i actituds que, fa quinze o vint anys, haurien passat gairebé inadvertits, o haurien acabat al calaix dels mals inevitables, i que ara omplen d’oprobi els responsables. És com allò que Warren Buffett va dir de la crisi econòmica: que quan baixa la marea es veu qui porta banyador i qui no. La globalització ha fet que ara veiem moltes vergonyes que abans la distància i la manca d’informació ens amagaven.

Per exemple: fa una setmana vam saber que, a l’Aràbia Saudita, els amos d’una casa van castigar una criada índia que s’havia intentat escapar ni més ni menys que tallant-li el braç. La criada, Kasturi Munirathinam, reclamava dos mesos de sou que li devien i els havia denunciat per maltractaments, i es va intentar escapar perquè volia tornar a l’Índia. Gràcies a Google, qui vulgui pot veure a l’instant la foto- grafia d’aquesta dona al llit d’un hospital de Riad, amb una bena embolicant-li l’espatlla dreta, tapant el monyó del braç mutilat.

Recordo que, fa més de trenta anys, quan jo treballava a l’ambaixada espanyola a Manila, el Govern filipí es queixava sovint del tracte que rebien els empleats domèstics filipins als països del golf Pèrsic. Les violacions, els abusos i els maltractaments sovintejaven, i les autoritats filipines presentaven les oportunes protestes. Però les Filipines necessitaven visats per als ciutadans que volien emigrar i no podien tensar gaire la corda. De vegades, hi havia una investigació. Altres cops, ni això. Els escàndols s’acabaven tapant i s’entenia que qui anava a treballar a aquells països ja sabia a què s’exposava.

Sobre el paper, la situació no ha canviat gaire. La riquesa dels països del golf Pèrsic continua atraient immigrants de molts llocs de l’Àsia, entre els quals, l’Índia. El respecte dels drets humans i, en particular, dels drets dels treballadors estrangers, continua sense ser el punt fort d’aquests països. La notícia d’aquesta pobra criada índia ho mostra clarament. El seu cas crida l’atenció per la brutalitat dels agressors, però lamentablement és un més entre molts altres.

¿Què ha canviat, doncs? Que ara la notícia d’una salvatjada com aquesta fa literalment la volta al món. Les autoritats índies han protestat, com és lògic, i tothom pot llegir el text de la protesta. La ministra d’Afers Exteriors índia, Sushma Swaraj, ha expressat el seu malestar a través de Twitter: “Estem indignats pel tracte que ha rebut aquesta senyora índia a l’Aràbia Saudita i ho estem discutint amb les autoritats saudites”. L’ambaixada índia a Riad ha demanat que l’agressor sigui jutjat per intent d’assassinat. Qui hi estigui interessat, doncs, podrà seguir el cas i veure què fan les autoritats saudites, quin càstig imposen als responsables d’aquest delicte i quines mesures prenen perquè no es repeteixi. També podrà veure la pressió que exerceix el Govern indi.

En altres temps, la tendència de les autoritats d’un país i de l’altre hauria estat d’evitar que l’assumpte causés una crisi bilateral seriosa. Les relacions entre els Estats solen incloure qüestions de molta més envergadura, de les quals en depenen el benestar i la seguretat de molta gent. Els responsables d’aquestes relacions, encara que actuïn moguts per tota la bona fe del món, han de vigilar que l’aparatositat d’un cas concret no faci descarrilar l’entesa entre tots dos països. Han de protegir els interessos concrets de la víctima, però per damunt de tot han de defensar els del país, i pot arribar un punt en què els uns i els altres siguin contradictoris.

Això també passa ara, certament. La diferència és que, ara, la notícia, magnificada per la instantaneïtat de les comunicacions, té més repercussió, i això fa que sigui més difícil d’apartar o d’amagar darrere d’altres interessos. Abans era un assumpte que concernia la víctima i els agressors. Avui, concerneix el món sencer. Els ciutadans del país de la víctima se n’assabenten, s’identifiquen amb ella i reclamen el càstig de l’agressor.

Si aquest càstig no es produeix, evitar una crisi en les relacions bilaterals és molt més difícil que abans. En el cas de la senyora Munirathinam, la ministra índia d’Afers Exteriors no estarà disposada a perdre la cara. L’ambaixador tampoc no voldrà quedar malament. No poden cedir. Les mateixes autoritats saudites, ¿com quedaran, si l’agressor no és condemnat? Això per no parlar dels ciutadans saudites que tenen empleats domèstics estrangers, que ara ja saben el risc que corren si n’abusen. Gràcies a les noves tecnologies i a la globalització, la feina domèstica és una cosa, i l’esclavitud, una altra. No sé si les autoritats saudites castigaran l’agressor tallantli tots dos braços, cosa que no estaria gaire bé, si l’enviaran a podrir-se a la presó, que és el que tocaria, o si intentaran cobrir l’expedient de qualsevol manera, però la pena de telenotícies mundial ja no els la prendrà ningú.

La globalització ha fet que ara veiem moltes vergonyes que abans la distància i la manca d’informació ens amagaven

ÓSCAR ASTROMUJOFF