La Vanguardia (Català-1ª edició)

El turisme maratonià

La bogeria per aconseguir un dorsal a les curses mítiques fa emergir agències especialit­zades

- ESTEVE GIRALT Tarragona

Els 50.000 entusiaste­s corredors que diumenge 1 de novembre faran la sortida de la marató de Nova York se sentiran uns privilegia­ts. La loteria que munten els organitzad­ors cada any per sortejar bona part dels dorsals va vendre en l’última edició més de 300.000 cupons. Si la fortuna és esquiva i no es pot acreditar una marca personal prou bona que doni de dret un dels cobejats dorsals, córrer la marató més mítica del planeta és en l’actualitat missió impossible, per molt que un estigui disposat a desemborsa­r els 500 dòlars de la inscripció.

Recórrer a alguna de les agències especialit­zades en turisme de maratons i grans curses s’ha convertit per a la majoria dels aficionats en l’únic camí per arribar a la meta. A Espanya mitja dotzena d’empreses tenen dret a comerciali­tzar dorsals de la marató de Nova York. Per fer-ho, abans s’han de convertir en col·laboradore­s oficials de la cursa i pagar per avançat el cost de les inscripcio­ns, que cada any s’esgoten, i sortir després a buscar clients.

“Fa pocs anys no hi havia aquesta bogeria; ara això no passa només en la marató de Nova York, per córrer alguna de les majors pasa una cosa semblant”, explica Fernando Muiño, que la setmana vinent correrà per sisè any consecutiu als carrers de Manhattan, i que ja ha corregut en el selecte club de les sis maratons més prestigios­es del món: Chicago, Boston, Tòquio, Londres i Berlín, a més de Nova York. Un altre camí per aconseguir un dorsal és córrer per una causa benèfica, encara que els requisits són molt exigents.

L’increment espectacul­ar de la demanda i les enormes dificul- tats per aconseguir un dorsal està impulsant un negoci especialit­zat en el turisme de maratons. Sportravel, amb la seu a Barcelona, és una de les agències especialit­zades a Espanya que més maratonian­s traslladen pel món. A la seva pàgina web ja es promociona la marató de Nova York del 2016, després d’esgotar totes les places fa mesos. “En els últims deu anys no hem parat de créixer; abans, si explicaves que t’anaves a París a córrer amb la teva parella, et tractaven de boig”, destaca Carles Fernández, de Sportravel, que aquest any portarà 1.300 corredors pel planeta, la majoria a maratons.

Però què busquen els aficionats que decideixen sortir fora i costejar-se viatges que superen els 2.500 euros per persona? “T’enganxa, gaudim tots, són emocions diferents de les de córrer a Espanya”, explica José M. Mejorada, que el 2009 va començar a viatjar pel món corrent maratons, en família, i ja suma disset curses internacio­nals. “Es barreja poder fer turisme en grans ciutats amb l’experiènci­a de córrer una marató”, afegeix aquest madrileny.

“Els novaiorque­sos s’hi aboquen, surten tots al carrer i t’animen. L’ambient fa diferent la marató de Nova York, és única”, afegeix Muiño, empresari establert a Amposta que s’ha marcat el repte de córrer deu vegades seguides aquesta marató, fins que compleixi els cinquanta anys.

Els programes de viatge es preparen al mil·límetre, en una barreja d’esport, molt esport, i també turisme. Dijous abans de la cursa s’ha planificat una de “suau” per Central Park, la qual cosa permet als familiars i acompanyan­ts participar de l’esdevenime­nt. “La majoria viatjen acompanyat­s”, explica Fernández. Després de la marató de diumenge, tots aprofiten dilluns per recuperar-se i fer turisme abans d’agafar l’avió dimarts cap a Madrid i Barcelona.

El turisme de maratons va molt més enllà de Nova York, per la qual cosa el boom arriba a les altres cinc majors i arrossega corredors en proves escampades per tot el món. Si el cos i la car-tera ho permeten, es pot fer turisme fent curses durant tot l’any, passant per ciutats tan diferents com Copenhague­n, Atenes,

Sense una bona marca o la fortuna de guanyar un dorsal en el sorteig, córrer a Nova York és missió impossible

Ciutat de Mèxic i fins i tot Pyongyang, a Corea del Nord. Els corredors acudeixen als turoperado­rs especialit­zats, amb altres referents a Espanya com Endeavor Travel & Sports, Fernando Pineda o Marathinez Tours, bàsicament per garantir-se el dorsal, després de comprovar que fer-ho pel seu compte és gairebé impossible, però també per comoditat i seguretat. El públic objectiu té un poder adquisitiu mig alt.

L’auge d’aquest tipus de turisme, que a Espanya va començar de forma minoritàri­a fa deu anys però que ja comença a tenir recorregut i experiènci­a, ha atret l’interès de grans empreses i agències de viatges, com és el cas d’El Corte Inglés, amb una línia de negoci especialit­zada en el running i a acompanyar viatgers en un altre tipus d’esdevenime­nts esportius. Les triatlons o els Iron Man són altres proves atractives a escala internacio­nal.

Glenn Martin, novaiorquè­s, va ser un dels primers en portar corredors espanyols pel món, de marató en marató. Després de treballar per a altres va fundar la seva pròpia agència, Endeavor Travel & Sports, que aquest any mourà uns 400 corredors. “A Espanya aquest fenomen ha estat

Els aficionats recorren als turoperado­rs perquè així es garanteixe­n l’anhelada inscripció

una mica més feble, per raons econòmique­s, que als EUA, França o Anglaterra, on hi ha més gent viatjant per córrer maratons. Ha viscut un auge tremend en els últims cinc anys; les agències especialit­zades estem fent créixer les maratons”, diu.

“Tots els maratonian­s volen fer el Big Six”, constata Jèssica Bonet, en al·lusió a les sis grans maratons mundials; com a entrenador­a profession­al i emprenedor­a (Run4you), prepara a l’àrea de Barcelona corredors que es marquen el repte de disputar la seva primera marató. Quan decideixen anar a alguna prova internacio­nal, ho fan en grups d’uns quinze corredors a través d’una agència. “Si no, tens tres opcions: o una gran marca personal–que cada vegada són més exigents–, la loteria o un projecte benèfic. El 70% dels corredors de la marató de Nova York van fer un temps superior a les quatre hores i mitja, per tant, tots ells van pagar una agència”, adverteix.

“És tot un negoci, hi ha una gran veta de mercat dins del running i la gent cada cop n’és més conscient, cada vegada hi ha més empreses”, destaca Juanan Fernández, dedicat profession­alment (Running Solutions) a l’organitzac­ió de maratons i altres proves per tot Espanya.

 ??  ?? Cap al Big Six. Tots els maratonian­s volen fer el que es coneix com a Big Six, les sis grans maratons mundials: Chicago, Boston, Tokyo, Londres, Berlín i, sobretot, Nova York. Al voltant d’aquesta afició, existeixen selectes clubs de corredors que...
Cap al Big Six. Tots els maratonian­s volen fer el que es coneix com a Big Six, les sis grans maratons mundials: Chicago, Boston, Tokyo, Londres, Berlín i, sobretot, Nova York. Al voltant d’aquesta afició, existeixen selectes clubs de corredors que...
 ?? NAM Y. HUH / AP ??
NAM Y. HUH / AP

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain