La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’agressor masclista condemnat perdrà la pàtria potestat
El Suprem obre noves possibilitats legals de sanció de la violència de gènere
El Tribunal Suprem (TS) va fer ahir un gir al tractament de la pèrdua de la pàtria potestat en casos de violència de gènere que desemboquin en processos penals. A partir d’ara, queda clar que no és necessari recórrer a la via civil per demanar la pèrdua de la pàtria potestat per casos greus de violència de gènere, com en l’analitzat per la Sala Penal, que era el d’un intent d’assassinat. La imposició de condemna penal podrà portar aparellada, en suma, l’esmentada pèrdua, la qual cosa evitarà que la persona agredida hagi d’actuar en una doble instància, afegint al procés per l’agressió un altre procediment en la via civil.
Les coses eren més complicades fins ara perquè el mateix Suprem havia considerat en sentències anteriors que en el procés penal no s’havia de decidir sobre la pàtria potestat. Però ara es canvia de criteri a la llum no ja de l’evolució social, sinó dels pròpies modificacions opera- des en el Codi Penal, l’article 55 del qual permet des del 2010 la privació de la pàtria potestat “amb caràcter potestatiu però de forma general en tot delicte castigat amb pena igual o superior a deu anys”. Ara bé, s’exigeix una vinculació –“relació directa”, diu el text– entre el
El cas resolt es refereix a una temptativa d’assassinat comesa en presència d’una menor
delicte castigat i la privació del dret a la pàtria potestat.
Establerts aquests principis, el Suprem els aplica al supòsit concret, que no li ofereix el menor dubte, perquè es tracta d’un cas de temptativa d’assassinat. Per arribar a la conclusió que procedeix, a més de la pena de tretze anys de presó, la conseqüència de la privació de la pà- tria potestat, la Sala Penal té en compte que els fets van passar en ple carrer davant la menor, que va presenciar l’agressió quan només tenia tres anys. La sentència –de la qual ha estat ponent el magistrat Joaquín Giménez– raona que l’acusat va apunyalar diverses vegades la víctima, arrossegant-la, i afegeix que “repugna legal i moralment mantenir el pare en la titularitat d’unes funcions respecte de les quals s’ha mostrat indigne, ja que resulta difícil imaginar un incompliment més greu dels deures inherents a la pàtria potestat que la menor presenciï el sever intent del pare d’assassinar la seva mare”.
El Suprem revoca, en suma, la primera sentència, dictada per l’Audiència de Guadalajara, que aplicava criteris que la Sala Penal estima ara desfasats. Amb tot, el Suprem admet que la seva pròpia jurisprudència ha estat en general “reticent” a l’“adopció d’aquesta pena de privació de la pàtria potestat, sense perjudici que en la via civil es pogués acordar tal mesura”. I fins i tot recorda la sentència que hi ha altres decisions dels anys 2000, 2001 i 2008 en els quals el Suprem va mostrar “resistència” a prendre aquest tipus de solucions, i que en aquest arc de temps hi va haver fins i tot un ple de la Sala Penal que va decidir la no-privació de la pàtria potestat en un cas idèntic.
La resolució obre, doncs, noves possibilitats legals en corregir l’Audiència de Guadalajara. El Suprem estima, en suma, que la primera decisió “no resulta d’acord amb el dret ni molt especialment amb la protecció que mereixen els menors, ja que és una dada incontestable que la presència de la menor en l’atac a la seva mare efectuat pel seu pare tindrà prolongat efecte negatiu en el desenvolupament de la menor”.