La Vanguardia (Català-1ª edició)
La justícia avala l’acord d’Arantxa amb els seus pares
La Fiscalia desestima un recurs de l’advocat de la família i del gestor dels béns
La justícia ha acabat donant la raó a Arantxa Sánchez Vicario sense que les disputes familiars airejades a la premsa s’hagin hagut de resoldre en un judici, almenys si cap de les parts no decideix continuar pledejant. La justícia ha avalat l’acord que l’extennista i el seu marit, Josep Santacana, van firmar el juliol passat amb els pares d’ella –Emilio Sánchez i María Luisa Vicario– en desestimar el recurs de forma que l’advocat de la família, Bonaventura Castellanos, i l’antic administrador dels béns de la família, Francisco Oró, van presentar després de l’arxi- vament per desistiment de la querella d’Arantxa contra els seus progenitors, el seu germà Javier i els mateixos Castellanos i Oró.
Aliens a aquest acord, tant l’advocat com el gestor van considerar que el tancament en fals del procés deixava en l’aire acusacions que posen en dubte el seu honor i la seva professionalitat. En la querella, de fet, figuraven contra ells les acusacions per apropiació indeguda, administració fraudulenta, falsedat en document públic i deslleialtat professional. A més, l’Audiència Provincial no va dubtar en imputar els querellats en trobar indicis de criminalitat en la seva actuació i va resoldre la instrucció del cas després que el jutjat l’arxivés en un principi.
Totes aquestes ombres sobre la seva actuació continuaran flotant després que el jutjat que ha instruït la querella hagi decidit no tenir en compte el recurs de forma atenent un requeriment de la Fiscalia, que tampoc no considera acreditada la inexistència de criminalitat, i recordant que, en qualsevol cas, la mateixa querellant –Arantxa Sánchez– ja es va retractar d’algunes de les seves manifestacions.
Castellanos i Oró tenen ara la possibilitat d’obrir un nou procediment contra Arantxa i el seu marit, un extrem que ara per ara cap d’ells no ha confirmat. Una via que també se li obre al menor dels Sánchez Vicario, que no va arribar a donar suport a aquest recurs malgrat que l’advocat familiar va afirmar que així ho faria després de quedar també en dubte la seva gestió com a administrador de diverses empreses en què l’extennista figurava com a titular única.
Arantxa es va querellar contra tots ells, inclosos els seus pares, el 2010, per després obrir diversos processos a Espanya i Andorra. Una sanció d’Hisenda per una liquidació incorrecta de més de cinc milions d’euros la va portar a encarregar una auditoria de les firmes en què apareixia com a titular per determinar que s’havia desviat capital cap a comptes a l’estranger sense la seva autorització. Això i la mala relació amb els seus pares la va portar a pledejar contra tots, acusant-los d’apropiar-se presumptament de 16 milions d’euros i béns de més vàlua.
Al juliol, però, l’extennista va firmar un acord amb els seus pares que compromet ambdues parts –no a l’advocat, el gestor i Javier– a tancar la via judicial. Arantxa va cedir en usdefruit al seu pare el pis familiar que està al seu nom i, en cas de mort d’aquest, durant tres anys més a la seva mare, sempre que tots els germans contribueixin de forma solidària a les despeses. Els pares, per la seva part, es van comprometre a desocupar la residència estiuenca de s’Agaró.
El desistiment de l’extennista va tancar en fals l’acusació contra Castellanos, Oró i el seu germà Javier