La Vanguardia (Català-1ª edició)
En plena Boqueria
Casa Guinart vol ser una picada d’ullet per als barcelonins
Oscar Manresa tenia 32 anys i ocupava un càrrec destacat en una multinacional del sector informàtic. Tenia inquietuds i cuquet per la gastronomia, així que es va apuntar a un dels interessantíssims i freqüentats cursos de cuina que des de fa anys imparteix May Hofmann. Li va agradar aquest món, va deixar la multinacional i va obrir, fa 20 anys, el seu primer restaurant, El Magatzem del Port al Port Vell. Va tenir èxit i en va obrir un altre en un emplaçament privilegiat, Torre d’Alta Mar. L’èxit va continuar i va obrir el Kauai a Gavà, que també va ser un gran encert. I des de fa tres anys ha posat al dia, juntament amb la tercera generació Guinart, la centenària Casa Guinart en plena Rambla i en plena Boqueria. Quan parla de la Boqueria s’emociona i comenta el privilegi que és poder passejar i comprar diàriament al mercat selecte més gran del món. També l’uneixen altres vincles amb la Boqueria, ja que una de les seves parades de peix més emblemàtiques, La Siseta, és propietat de la seva dona.
En obrir Casa Guinart es va posar com a objectiu, malgrat la seva ubicació, que el seu restaurant fos per a gent de Barcelona, no per als “guiris”, i realment ho ha aconseguit. Però a més, i com en el circ, “encara més difícil”: acaben de veure la llum dos nous projectes. El Altar, un reservat en un pis al costat de Casa Guinart, i també als pòrtics del mercat, El Homenaje.
A Casa Guinart, 5 a Taula va poder gaudir d’unes exquisides i ben preparades gambes, vam seguir amb un risotto amb sípia i ceps i vam acabar amb un remenat amb xoriço. Ho vam acompanyar amb un extraordinari Magnum de Cava Torelló.
Explica l’Òscar que amb la informàtica no es divertia i amb la cuina es diverteix al màxim. El seu objectiu és oferir a la seva clientela unes experiències gastronòmiques diferents basades en la cuina mediterrània de mercat i de producte.
Lliçó, quan una vocació és forta i l’esforç és important, els resultats gairebé sempre són satisfactoris.