Un rocker a l’òpera

Manolo García no descuida la seva faceta de pintor i il·lustra amb 35 quadres el llibre de la temporada d’Amics del Liceu

El llibre Temporada d’òpera, ideat pels Amics del Liceu un llunyà 1991, convida tot tipus de, diguem, personalitats a presentar les òperes programades al Liceu amb la intenció de mostrar acostaments i opinions insòlites o com a mínim diferents sobre l’òpera. Una manera de fer veure que l’òpera és universal en tots els seus sentits.

Paral·lelament a aquest esforç literari, també cada temporada s’encarrega a un artista de renom (o se’l convida) que il·lustri el corresponent volum. Un encàrrec de prestigi però també d’indubtable dedicació i energia (perquè implica analitzar els arguments, escoltar les òperes i fer més de trenta originals), que en aquesta ocasió va recaure en Manolo García. El músic i cantant, però en la seva joventut també estudiant a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis, assegura: “Va ser una sorpresa total, em va fer il·lusió però vaig tenir una mica de por perquè sóc una persona que sempre escric per lliure i en aquest cas era un encàrrec”. En la tessitura va trucar al seu amic i reconegut artista plàstic Julio Vaquero, i ell em va convèncer de seguida, dient-me “llança-t’hi, llança-t’hi”.

El cantant barceloní és un artista que encara que la seva vocació principal hagi estat la música mai ha deixat de pintar i dibuixar, afició que l’ha portat a exposar des de fa més de vint anys (l’última, el 2013, a la barcelonina Taché Gallery, titulada Manolo García. Sub-realista); tot i així, ell és el primer que confessa que malgrat això, “al món clàssic de les arts plàstiques em con- tinuen mirant com un nouvingut”.

Davant l’encàrrec es va plantejar dues qüestions fonamentals: logístiques i conceptuals. Perquè l’encàrrec el va agafar precisament en ple procés d’enregistrament dels dos discos de Los Rápidos i Los Burros als estudis Music Lan, a Avinyonet de Puigventós, i, d’altra banda, “d’òpera, no en sabia res en profunditat”. Així que entre setmana estava amb temes musicals (“encara que quan podia, m’escapolia a algun racó de l’estudi i allà treia els meus pinzells i m’hi posava”, re- coneix) i el cap de setmana baixava al seu domicili barceloní “i em dedicava a fer les 35 il·lustracions encarregades, la qual cosa suposava quatre per setmana.” Encara que a la meitat més o menys del procés de composició dels originals li va sobrevenir “una mica de crisi perquè no hi arribava”, García reconeix: “Al final m’ho he passat molt bé perquè ha estat divertit i perquè ha estat treballar amb un repte”.

Per al cantant de Querida Milagros, l’altra gran dificultat la va trobar a l’hora d’atacar les diferents peces operístiques: “M’he inspirat molt en els llibrets, perquè la veritat és que posava els discos i no m’inspiraven gaire... les músiques d’òpera no les aguantava gaire; arribava un moment en què havia de descansar”, confessa. “Crec que l’òpera és molt complicada; és molt difícil de compondre perquè com a músic de rock la valoro i veig que suposa una feina bestial”.

En les seves valoracions personals sobre les peces, comenta que “Nabucco em va costar una mica, vaig estripar diverses vegades el paper”; “Lucia di Lammermoor és molt trist i em vaig posar a dibuixar calaveres”; “l’aiguafort que més m’ha agradat és el de I Capuleti e i Montecchi” en competència directa amb el de Simon Boccanegra que “vaig pintar a l’oli sobre una tela que em va deixar una veïna a Albacete”.

Els originals es poden contemplar a l’Espai 2 de la Sala Parés fins al 10 de novembre. Els beneficis que pugui generar la venda d’obra seran destinats a la Fefoc, associació que dóna suport a malalts de càncer i els seus familiars.

Simon Boccanegra. Una de les pintures amb què el cantant ha reinterpretat els arguments operístics de la temporada liceista. Reconeix que és una de les que més li agrada com li han quedat, i que la va dibuixar a l’oli sobre una tela que li va deixar...