La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No és un llibre per llegir amb una sola neurona”
Alicia Giménez Bartlett, guanyadora del Planeta
Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951) va sorprendre a la gala del premi Planeta quan va pujar a l’escenari amb una dessuadora platejada de Zoe Karssen amb la inscripció “Merde”. “Ja que no es pot fer la revolució, almenys em vaig permetre una petita entremaliadura”, comentava ahir als periodistes que feien cua per entrevistar-la en una roda contínua, quinze minuts cadascun, com a Hollywood. A les dues del migdia, l’escriptora, cansada, amb gana, no perdia la ironia. Catalunya independent? “El meu marit s’ha jubilat i cada vegada passem menys temps a Barcelona i més a Vinaròs, que és el primer poble després de la frontera, per si de cas”.
Hombres desnudos, titula la seva novel·la, que sortirà el 3 de novembre. Quan la llegeixi, sabrà que el títol no és casual. No és una novel·la només sobre prostitució masculina i molt menys és costumista, com s’ha dit.
I tampoc novel·la negra, encara que hi hagi un mort. No. Reivindico el realisme social no militant. A Espanya hi va haver una moda experimentalista que va arribar després del cansament i les exageracions del realisme social. Superat aquell moment, torna a una novel·la que dóna testimoni de la societat. La narrativa de Chirbes és un exemple ben viu del que dic.
Quins aspectes de la societat critica a la seva novel·la? Els efectes de la crisi econòmica. En Javier, un dels personatges, és un jove professor de literatura, molt qualificat, que queda a l’atur i es veu empès a ballar nu per guanyar-se la vida. Quan l’economia és el principal valor de referència, la resta de coses es donen per afegiment. A un taral·lirot com Donald Trump, que té pasta i se la gasta, se li permet dir tot el que vulgui. Les diferències entre classes socials s’han agreujat. També hi ha hagut canvis socials en les dones. Quan la dona té poder, el fa servir a favor seu.
Empresària madura rica, gigoló jove pobre, això no és nou. A la novel·la el sexe està entès com a exercici de poder. Era comú l’home ric gran explotant la jove pobra. Aquí és al revés. Li deia que el títol, Hombres desnudos, no és casual. Ella té el desig d’humiliar. El fa despullar-se, vestir-se i que toqui el dos. És un desig de domini, de revenja, no ho sé, un exercici de poder.
Sadisme? No hi ha sexe explícit. Són nois de companyia, que poden tenir, si ho volen, o no, relacions sexuals amb els clients. Escorts. No és una novel·la per llegir amb una sola mà i una sola neurona.
Una altra crítica social? La imitació dels rics. Joves que no tenen diners i volen tenir els mateixos objectes que els rics, beure la mateixa marca de xampany, encara que no el poden pagar.
Descriu els personatges? Són quatre. Dos de principals, i dos de secundaris, però fonamentals. En Javier és de classe humil, il·lustrat. L’Iván, el col·lega que el porta als baixos fons, un supervivent. La Irene és una dona molt complexa, turmentada interiorment. La Genoveva és la pija prototípica, la pija pija, que viu de la pensió del seu marit. Tot per a ella és ha, ha. No té cap prejudici i porta el que abans es deia una vida llicenciosa.
“Reivindico el realisme social no militant, del qual Chirbes és un exemple vivíssim” “A un taral·lirot com Donald Trump, que té pasta, se li permet dir tot el que vulgui”