França museïtza el camp de concentració de Ribesaltes

El Memorial suposa una inversió de 21 milions d’euros

“Mantenir la memòria desperta, no deixar mai que reposin les consciències: aquesta és la raó de ser del Memorial de Ribesaltes”. Aquest va ser el tuit que va enviar ahir a la tarda el primer ministre francès Manuel Valls, després d’haver inaugurat el centre museístic de Ribesaltes, en ple Rosselló, aixecat al costat de les restes dels barracons del que durant més de vint anys va ser un camp de concentració.

El Memorial de Ribesaltes, situat 11 quilòmetres al nord de Perpinyà, ha suposat una inversió de 21 milions d’euros. S’hi ha aixecat un monòlit de formigó, al qual s’accedeix per una rampa semienterrada, obra de l’arquitecte Rudy Ricciotti, tot plegat construït enmig de les barraques semidestruïdes i cobertes de bardisses. La intenció dels promotors ha estat la de salvaguardar les instal·lacions d’aquest camp, l’únic que es manté dempeus a França. “És un cas únic a Europa, és el camp d’internament més gran de l’Europa de l’oest i s’ha fet servir en tres guerres: la guerra civil espanyola, la II Guerra Mundial i la guerra colonial d’Algèria”, ha afirmat Agnès Sajaloli, directora del museu-memorial per justificar la importància del projecte.

El camp era un recinte militar de 600 hectàrees que a partir del 1941 va allotjar milers de republicans espanyols que havien fugit de la dicta- dura de Franco quan va acabar la guerra. Molt aviat també va començar a allotjar jueus, a qui es van afegir gitanos i presoners de guerra perseguits pels nazis. Es calcula que la meitat dels 5.000 jueus presos van ser deportats a camps d’extermini a Alemanya. I a partir del 1962, amb l’acabament de l’ocupació francesa d’Algèria, va començar a allotjar els harkis, els voluntaris que van combatre a les files franceses i

El camp de Ribesaltes es va crear el 1941 per als republicans i després va allotjar jueus, gitanos i harkis

que després del triomf de la revolució de l’FLN van fugir a França. Es calcula que pel camp van passar uns 20.000 harkis, fins que a finals del 1964 es va tancar. Indesitjables, desesperats, perillosos, invisibles... són alguns dels noms que es van donar als qui durant aquests anys van ocupar aquests barracons de la vergonya. El nou museu passa per alt, tot i així, que entre el 1987 i el 2006 el camp va servir també com a centre de retenció administrativa per a estrangers en situació irregular.

El Mmemorial sorgeix com a iniciativa del consell regional del Llenguadoc-Rosselló per preservar la memòria de les guerres del segle XX, però coincideix amb l’arribada de milers de refugiats a Europa que fugen d’altres conflictes. Està a tan sols 50 quilòmetres de la frontera, del Museu Memorial de l’Exili (MUME), a la Jonquera –inaugurat el 2007 amb un modesta inversió de 3,1 milions d’euros–, i de Portbou, on el projecte de museu dedicat a Walter Benjamin (que fugint dels nazis feia el trajecte invers al dels republicans espanyols) no troba finançament ni per part de la Generalitat ni per part de l’Estat espanyol.