“Ho he après tot a la Masia”

Trashorras, capità del Rayo, recorda el seu passat blaugrana

Roberto Trashorras dirigirà avui el centre del camp del Rayo al Camp Nou, un estadi en què mai no ha guanyat com a visitant. Després de vuit anys a la Masia, on va compartir llitera amb Andrés Iniesta i generació amb Víctor Valdés, Pepe Reina, Puyol o Jofre, Trashorras, que va passar, després dues temporades, al Castella, ha deixat de ser un rodamón a Vallecas, on juga la cinquena temporada amb galons de capità.

Després d’un any amb Sandoval en què no va aconseguir la titularitat, l’arribada de Paco Jémez a l’estiu del 2012 ho va canviar tot. Trashorras va aconseguir ser al capdavant de l’equip i des d’aleshores protagonitza situacions tan paradoxals com aquesta. El gallec va ser el jugador que va fer més passades a la Lliga passada, 2.566, una mitjana de 78 per partit. Molt per darrere van quedar Kroos (2.353) i Mesi (2.333). Dels vint equips de la Lliga BBVA, el Rayo va ser el quart amb més passades (17.283), per darrere del Barcelona, el Reial Madrid i el Celta, però per davant d’equips com l’Atlètic, el València o el Sevilla, que van guanyar una plaça a la Champions.

Amb 34 anys, Trashorras mira enrere i té molt present el noiet que va arribar de Rábade (Lugo) a la Masia. “Tot el que sé de futbol m’ho van inculcar allà. La meva manera de jugar és aquesta. No concebo el futbol sense la pilota”, rememora el jugador que va passar vespres jugant partides de Play Station amb Puyol o Luis Enrique, en els temps que l’anomenaven la Brujita del Mini. “M’ho va posar un periodista del Mundo Deportivo pel meu cabell rapat i perquè deia que m’assemblava a la Brujita Verón”.

Entre els millors records d’aquells temps, Trashorras destaca el debut amb el primer equip blaugrana el 8 d’agost del 2001,

quan va substituir precisament Luis Enrique en un partit de prèvia de la Champions contra el Wisla. El seu debut a la Lliga va ser el 7 d’octubre a Riazor.

L’estiu del 2003, Trashorras va abandonar la disciplina del Barça i va fer cap a Madrid, un camí que en aquells anys havien recorregut amb sort diversos futbolistes com Schuster, Milla, Laudrup o Nando. “Vaig ser una petició expressa de Jorge Valdano, que em va dir que era un fitxatge del primer equip, però les circumstàncies no van ser possibles i vaig estar dos anys al Castella sense poder debutar amb el Madrid. Vam pujar a Segona A amb un equip amb Soldado, Diego López, Juanfran, Arbeloa, Jurado o De la Red, però va acabar la temporada i vaig optar per marxar al Numància a Segona. Un canvi difícil, perquè suposava deixar l’elit”.

Després d’uns anys al Las Palmas i al Celta, el Rayo li va oferir la consolidació a Primera, on amb prou feines havia jugat. Un equip modest que jugava bé a futbol. “Hem aconseguit enderrocar diversos mites, com el que un equip petit ha de jugar com un de petit. El secret del Rayo és jugar com un de gran i no trair el nostre estil. Al final, els grans ens guanyen perquè són molt bons, però de vegades, encara que ens ha- gin donat una pallissa, he gaudit com un nen”, diu Trashorras. Per trobar l’exemple perfecte d’aquesta filosofia cal recordar el 21 de setembre del 2013. El Barcelona del Tata Martino visitava Vallecas. El Barça va golejar (0-4), però l’estadística va reflectir que el Rayo havia guanyat la possessió (51% per 49%). Feia cinc anys que el Barcelona no la perdia, des d’una derrota contra el Reial Madrid el 7 de maig del 2008. “Tot i el 0-4, Paco Jémez ens va felicitar”, recorda orgullós Trashorras.

UNA GENERACIÓ D’OR “A La Masia compartia llitera amb Iniesta i jugava a la Play amb Puyol i Luis Enrique”, diu Trashorras