De mudança cada dia per Broadway

Una dona passa i li pregunta: –Això ho veneu? –No exactament, és una actuació artística. La curiosa fa una ganyota i accelera la marxa. –S’ha de fer un stop! Aquesta exclamació la mussita Sebastien, mentre observa com la dona se’n va molt de pressa, sense fer-li més atenció a la col·lecció de mobles de fusta sense decorar –ni tan sols vernís–instal·lats a la vorera.

Si es pronuncia la paraula Broadway, tot seguit sorgeixen els neons i els colors de la zona teatral de Nova York, el territori on governa el rei lleó. L’imaginari col·lectiu es decora amb els enormes cartells lluminosos de Times Square i tota la seva fauna, on ara ha guanyat popularitat el movi- ment de les anomenades desnudas (paraula que s’ha colat així en l’idioma anglès), noies que llueixen el cos al natural, tret d’un short o unes calcetes, mentre que amb pintura –els agrada molt la bandera de les barres i les estrelles– es cobreixen els pits.

Posen per a tu i al teu costat, per descomptat, a canvi de propina. Han trasbalsat certa gent. Uns parlen de degradació moral i altres de llibertat.

Però aquí també hi ha un però. Broadway és molt més que això. És una extensa avinguda. Broadway creua en diagonal tota l’illa, des del nord de parla hispana fins al sud, una babel gràcies al turisme.

Per aquesta ruta, Sebastien i el seu parell de col·legues fan el seu moblat experiment social.