LA DROGA DE LA REALITAT

Acampen avui entre els carrers 31 i 30. Han passat més de vint dies des que van arrencar a Harlem, sobre el 125.

Aquesta trilogia els va descobrir a l’altura del carrer 104. El curiós va pensar llavors, en veure el desplegament de cadires, tamborets, taules elevades i catres plegables, que era el material per a un rodatge. Una cosa habitual.

Al cap de tres o quatre jornades, de nou els va veure, sobre el carrer 86. I després, al 73. Massa coincidències.

Alguns passen sense veure. D’altres s’aturen, seuen, cafè en mà. “Cadascú pot fer el que vulgui amb aquestes peces”, diu Sebastien.

El que fan és un reclam perquè els ciutadans sentin la necessitat de frenar i preguntar. El més habitual és que es pensin que és una estratègia de venda. Aquesta és la ciutat de Wall Street, les rebaixes, els cupons, les oportunitats.

“Es tracta de provocar emocions”, afirma Sebastien.

Els ha sorprès l’“amabilitat de la policia”. D’entrada, els agents els van tranquil·litzar. Legalment, poden instal·lar-se al carrer.

A diferència de París, a Nova York reben més atencions de la gent. Les invitacions per dutxar-se en cases particulars es tripliquen.

Ara ja han passat l’aclaparament de Times Square i del districte comercial. Arribaran al City Hall (ajuntament) abans del dia 25. Una jove novaiorquesa els rebaixa l’optimisme. “Després del welcome, poc més, no ens preocupem pels altres”.

Sebastien la mira i sembla repetir una de les seves frases: “La realitat és la millor droga”.