LA CIUTAT INVENCIBLE

Que Nova York sigui encara “la ciutat invencible”, com la va descriure Walt Whitman, no són pocs els que ho posen en dubte, atesa la tendència a la comercialitat i a domar la seva tendència canalla i llibertina.

Conserva en canvi, i en especial per als de fora, l’aura de lloc modern, on tot és possible.

Aquesta és la idea principal que ha portat des de França l’arquitecte Sebatien Renauld i el sociòleg urbà Laurent Boijeot, als quals se suma la col·laboració del fotògraf Clement. Duen a terme l’experiència de viure i dormir prop d’un mes al carrer.

És una cosa que ja han fet en altres ciutats europees (vegeu el web boijeotrenauld.com), en ocasions subvencionats per institucions “per no fer res”. La qual cosa es converteix en denúncia de com es gasten els diners públics.

Però Nova York era el seu repte. Fan la mudança diàriament, en un moviment de tres o quatre illes cap al sud, “sempre a l’avinguda Broadway, al costat esquerre”, insisteixen. Carreguen amb 42 peces, totes en fusta, dissenyades per ells i construïdes en un taller de Brooklyn, al barri de Williamsburg.

“El carrer no és només per anar d’un lloc a un altre, sinó que és un lloc per a la interacció humana”, proclama Laurent. “Posem les eines –insisteix– perquè s’aturin i es relacionin”.