La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’alcalde marcià de Roma
EL CIRURGIÀ IGNAZIO MARINO HA RENUNCIAT A L’ALCALDIA DE LA CAPITAL ITALIANA PER UN CAS MENOR DE CORRUPCIÓ I DESPRÉS DE FRACASSAR COM A ADMINISTRADOR D’UNA CIUTAT DIFÍCIL I CAÒTICA
L’èxit en una professió no garanteix el salt feliç a la política. A Ignazio Marino l’anomenaven el
marcià, perquè procedia d’aquell món exterior de què tant desconfia la casta que no baixa del cotxe oficial. A més de marcià, Marino també era l’americà, un d’aquells milers de cervells italians escampats pel món, en països on els talents no es veuen frenats pel pedigrí familiar, les influències i els corporativismes seculars.
L’encara alcalde de Roma era un cirurgià molt respectat als Estats Units, amb càtedra inclosa, quan es va veure temptat per la cosa pública i va decidir presentar-se a un escó al Senat italià, el 2006. La seva trajectòria política el va portar, el 2013, a presentarse a les municipals de Roma i a guanyar l’alcaldia. Aquesta sego- na vida com a polític ha acabat de manera ignominiosa. Marino s’ha vist obligat a dimitir després d’una gestió rica en espifiades i escàndols, desnonat pels seus coreligionaris del Partit Demòcrata (PD) i amb la traca final d’un cas menor de corrupció –haver facturat indegudament a l’Ajuntament sopars amb la família en restaurants– que deixa en mal lloc la seva honestedat personal.
El marcià ha acabat sucumbint als vicis molt terrenals de molts polítics, a Itàlia i en altres latituds. La seva renúncia s’ha de fer efectiva d’aquí a dues setmanes.
Marino, de 60 anys –encara que pel seu rostre pueril (abans de deixar-se barba) el van anomenar Bambi a l’Ajuntament–, era més hàbil amb el bisturí que entre els foscos jocs de poder d’una urbs complexa i caòtica, amb 27 segles d’història i una tradició insuperable d’intri- gues, traïcions i complots.
Natural de Gènova –de mare suïssa i pare sicilià–, Marino es va instal·lar a Roma d’adolescent, va créixer en els ambients catòlics i va ser escolta. Va estudiar Medicina a la Universitat Catòlica i es va especialitzar en cirurgia. Va treballar al policlínic Gemelli, on tantes vegades van atendre Joan Pau II. Allà Marino va conèixer la seva dona, Rossana, infermera.
Els desitjos de formar-se com a cirurgià de trasplantaments van portar el futur alcalde de Roma a recalar primer a la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, i després al Pittsburgh Transplantation Institute (Estats Units), un centre de prestigi mundial. Els seus llargs anys a l’altra banda de l’Atlàntic el van portar a adquirir la nacionalitat dels Estats Units, que encara conserva i comparteix amb la italiana. La seva carrera va anar vent en popa. Si bé va enyorar la protecció sanitària universal que hi ha a Europa, sempre va agrair la gran obertura del siste- ma nord-americà cap a professionals estrangers. Ell es va beneficiar d’aquesta filosofia. Va arribar a ser director associat del centre nacional de trasplantaments de fetge del Veteran Affairs Medical Center, a Pittsburgh, una institució única en el seu gènere que depèn de l’Administració federal.
La nostàlgia per Itàlia va empènyer Marino a contribuir a la fundació d’un centre de trasplantaments a Palerm (Sicília). Es va traslladar temporalment a Itàlia però després tornaria als Estats Units com a professor al Jefferson Medical College, a Filadèlfia.
Marino va aprendre a trasplantar fetges d’una de les autoritats mundials en la matèria, el professor Thomas Starzl. Entre les seves fites professionals, el futur alcalde de Roma va participar en els primers trasplantaments de fetge realitzats d’un mico –un ba-
buí– a un ésser humà. Es tractava de pacients amb cirrosi en fase terminal. El primer pacient, de 35 anys, va sobreviure 70 dies en condicions bastant acceptables. El segon, ja ancià, va aguantar 26 dies, però inconscient i en estat molt precari. Marino també va efectuar el primer trasplantament a un pacient seropositiu.
El cirurgià transmutat en polític també té una vena humanística. El 2005 va publicar
Creure i curar, un assaig sobre la fe i la professió mèdica. Anys després, quan ja era senador, va ser autor d’un altre llibre de temàtica semblant, A les teves mans. Medicina, fe, ètica i drets. Allà va abordar assumptes amb repercussió política com l’eutanàsia, el testament vital i qüestions morals que plantegen els progressos tecnològics en el tractament de malalties.
A les eleccions municipals de Roma, a la primavera del 2013, Marino –que va obtenir el suport d’altres forces a l’esquerra del PD– es va imposar en el ballottag
gio (segona ronda de desempat) al llavors alcalde, el dretà Gianni Alemanno, amb el 64% de vots.
L’arribada de Marino va donar esperança a una ciutat que havia patit un mandat nefast. Però el nou alcalde aviat va provocar decepció. Se’l va veure incapaç de lluitar amb la sinuosa i tramposa política romana. Li va sobrar certa arrogància intel·lectual i li van faltar reflexos de gestor realista i astut. Es va guanyar enemics en declarar per als vianants la cèntrica avinguda dels Fòrums Imperials. Després va sembrar dubtes sobre la seva honestedat quan es va descobrir que no havia pagat multes de trànsit. L’alcalde va viure un moment molt delicat el desembre del 2014, quan va sortir a la llum una estructura de crim organitzat, batejada com Mafia Capital, que feia anys que estava infiltrada a l’Ajuntament en complicitat amb funcionaris i polítics, per explotar contractes municipals, a compte d’unes arques públiques amb un dèficit astronòmic. Ell es va presentar com a víctima i denunciant, però el van acusar d’haver permès que la xarxa mafiosa continués actuant sota el seu mandat.
L’estiu passat, Marino va continuar de vacances als Estats Units, impertèrrit, mentre Roma bullia escandalitzada pel funeral de cinema que van permetre que se celebrés per la mort d’un capo mafiós local. L’alcalde semblava condemnat, per insensible, per matusser. Faltava un últim error, una altra patinada. Les factures irregulars de restaurant van ser la seva ruïna definitiva.
L’alcalde dimissionari, que va ser senador, ha escrit llibres sobre qüestions ètiques i medicina Durant el seu mandat ha sortit a la llum una xarxa mafiosa en complicitat amb polítics i funcionaris