La Vanguardia (Català-1ª edició)
Premis sense Princesa
Elionor de Borbó farà deu anys el 31 d’octubre, una setmana després de la celebració a Oviedo, el proper dia 23, dels premis Princesa d’Astúries, els primers que es lliuraran amb aquesta denominació. L’any passat, encara que Felip va presidir la cerimònia ja com a Rei, els premis encara es deien Príncep d’Astúries perquè d’aquesta manera havien estat convocats un any enrere, encara amb Felip com a hereu de la Corona.
Totes les peticions, més o menys intenses o interessades, que els últims mesos han arribat a la Zarzuela perquè la filla gran dels Reis assisteixi als actes que se celebraran entre dijous i dissabte de la setmana vinent a Astúries, han rebut la mateixa resposta: encara no té edat. És cveritat que, en algun moment, es va pensar que Elionor podia anar-hi enguany perquè és el primer en què els guardons porten el seu nom, però es va descartar la possibilitat ja que aquest presència obligava la dels anys següents. Felip va dir l’any passat que reiterava el seu compromís amb la fundació (a la qual després de la proclamació se li va canviar el nom de Príncep pel de Princesa d’Astúries), en representació de la seva filla fins que ella en pugui assumir la responsabilitat.
Després de més de trenta anys de cerimònies i de premis, Oviedo s’ha convertit en un focus d’exaltació dels valors de l’humanisme i la tolerància. A diferència dels premis Nobel, en els quals únicament el de la Pau i el de Literatura defineixen l’argument ideològic, en els Príncep (ara Princesa ) d’Astúries) totes les categories tenen un component social, fins i tot la de recerca científica i tècnica, en la qual sempre es distingeix investigadors que han fet troballes que suposin condicions de vida millors per als sectors desfavorits.
La Fundació Príncep d’Astúries es va constituir a Oviedo el 24 de setembre del 1980, després que di- verses personalitats asturianes, aglutinades pel periodista Graciano García, presentessin al llavors secretari general de la Casa del Rei Sabino Fernández Campo, natural d’Astúries, la idea de promoure alguna mena de vinculació directa entre l’hereu de la Corona i el Principat. El príncep Felip va pronunciar el seu primer discurs en públic precisament en la primera cerimònia de lliurament de premis, celebrada el mes d’octubre del 1981 quan només tenia 13 anys.
A través dels seus discursos en la cerimònia de lliurament dels premis, sobretot els últims quinze anys, es va poder seguir el procés de maduració del príncep Felip. Ara, com a Rei, l’escenari li permet continuar en la línia dels missatges humanistes, bàlsam en temps convulsos, fins que la seva filla comenci a desenvolupar la seva pròpia personalitat i maduresa per agafar-ne el testimoni.
PALOMAS A PALAU
Per més que s’esforcen els serveis de protocol de la Zarzuela, és molt difícil innovar en les invitacions per a la recepció del Dotze d’Octubre al Palau Reial. En l’anterior regnat es va intentar, però la inèrcia i els compromisos anteriors van convertir els intents de canvi en una missió impossible. Amb l’arribada de Felip i Letícia es va voler fer un canvi radical a la llista de convidats, però ara tampoc no han pogut capgirar-la.
És curiós, perquè al llarg dels anys els convidats per càrrec, lògicament, han anat canviant des del president del Govern fins a l’ambaixador de França, però els anomenats socials s’hi queden per sempre. És cert que, per expressa decisió dels Reis, es convida científics, representants d’oenagés, o persones que s’han distingit en l’art i les ciències. Però l’entrada de cares noves no suposa la sortida de les de sempre, persones que mouen tots els fils i truquen un milió de vegades per no caure de la llista. Com s’entén si no que Paloma Segrelles i la seva filla del mateix nom continuïn anant-hi any rere any i no altres persones.
L’ART DEL REI
Dilluns, el rei Joan Carles tornarà a la llum, i a l’agenda oficial de la família reial, per inaugurar al Palau Reial de Madrid l’exposició Art modern i contemporani a les
col·leccions reals, organitzada per Patrimoni Nacional, organisme propietari de les peces. La presència de Joan Carles respon que va ser ell qui, com van fer els seus avantpassats amb els grans pintors que ara enriqueixen les sales del Museu del Prado, va començar a interessar-se i adquirir peces dels artistes del seu temps.
El 1984, Patrimoni va crear una comissió, presidida per l’artista Rafael Canogar, per començar una col·lecció d’art modern i contemporani per enllaçar amb les col·leccions anteriors. Curiosament, una de les sales de l’exposició està composta per les obres d’art regalades als Reis actuals amb motiu del seu casament que van ser cedides a Patrimoni. S’hi podrà veure, entre d’altres, el quadre Cors que volen lliures d’Alberto Reguera, que el sindicat UGT va regalar a Felip i Letícia.
La col·lecció està composta per 115 obres de les quals, a l’exposició del Palau Reial, es podran veure 44 d’artistes com Miquel Barceló, Eduardo Arroyo, José María Sicilia, Albert Ràfols-Casamada, Joan Hernández Pijoan, Josep Guinovart, Antonio Saura, Juan Genovés, Martín Chirino i Agustín Ibarrola, entre d’altres.