La Vanguardia (Català-1ª edició)
Assaig de futur a Barcelona.
La recuperació del dia Sense Cotxes esbossa la clara intenció de l’Ajuntament de limitar el trànsit
Ada Colau va presentar ahir el dia Sense Cotxes com un avançament de la seva política de mobilitat, més restrictiva amb l’automòbil privat. A la imatge, un tram de Gran de Gràcia, un dels carrers tancats al trànsit
Un dilluns, 22 de setembre del 2003, el llavors alcalde de Barcelona, el socialista Joan Clos, un dia negre en què tots els astres van decidir alinear-se de manera capritxosa i maliciosa perquè tot sortís malament, va decidir enterrar la celebració del dia Sense Cotxes. Ni Jordi Hereu ni Xavier Trias no van creure oportú ressuscitar aquella jornada destinada a promoure la mobilitat sostenible i a conscienciar la població de la necessitat d’aparcar el cotxe. Però l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia va fer que ahir la capital catalana recuperés amb un nou format aquella festa del vianant i la bici i, en menor mesura tenint en compte les afectacions que van patir algunes línies d’autobús, el transport públic. Va ser un dia Sense Cotxes marcat per la prudència (a diferència del que va passar a Madrid fa unes setmanes, el tall d’alguns carrers barcelonins es va decidir traslladar-lo a un dissabte), una mica fred (als ciutadans els va costar d’engrescar-se a participar-hi), però amb una enorme càrrega simbòlica i ideològica i en què el govern municipal va deixar clares les seves intencions des del punt de vista de les polítiques de mobilitat. I si alguna cosa queda clara és que no s’acosten bons temps per a aquells que desitgin continuar-se movent en automòbil per l’interior de la ciutat.
El dia Sense Cotxes es va concretar en deu talls de districte i un de ciutat, el de l’avinguda Diagonal en el tram comprès entre el passeig de Gràcia i el passeig de Sant Joan. En aquest sector es va prohibir la circulació als vehicles motoritzats, que es van veure obligats a passar pels carrils laterals. L’elecció d’aquest tram de l’avinguda no és fruit de la improvisació: el govern d’Ada Colau vol donar continuïtat aquí a la reforma realitzada per Xavier Trias entre les places Francesc Macià i Joan Carles Ii, a més, està decidit que la connexió entre el Trambesòs i el Trambaix es faci, tant sí com no, per la Diagonal i, a més, pel centre de la calçada, cosa que necessàriament desplaçaria la circulació de cotxes als carrils laterals. Teòricament, tot això depèn del que diguin la dotzena d’informes tècnics que l’Ajuntament ha encarregat, però des del punt de vista ideològic la decisió, que s’haurà de pactar després amb altres formacions polítiques (ERC, PSC i la CUP són favorables a aquest traçat), ja està presa.
Ahir, l’alcaldessa de barcelona va reiterar que el projecte del tramvia per la Diagonal continua fent camí en espera de conèixer els estudis tècnics i econòmics. Colau va aprofitar la recuperació del dia Sense Cotxes per advocar per una Barcelona “més verda i sostenible”, dos adjectius que ja utilitzava en el moment que es va suprimir fa dotze anys aquesta jornada festivoreivindicativa la llavors regidor de Medi Ambient, l’ecosocialista Imma Mayol, i unes paraules que avui farien seves –almenys com a declaració d’intencions– totes les forces polítiques, des de la dreta més dretana fins a l’esquerra més alternativa.
A partir d’alguns estudis sobre la salut dels barcelonins, Colau va xifrar ahir en més de 3.500 les morts prematures a l’any que es produeixen a la ciutat i a la seva àrea metropolitana com a conseqüència dels alts nivells de contaminació, que tenen en el trànsit la seva principal causa. L’alcaldessa va reivindicar el model de dia Sense Cotxes assajat ahir –amb els onze talls de carrers i la programació d’un centenar d’activitats– en contraposició a la fórmula aplicada a començaments de la passada dècada. Així, va recordar que
l’última jornada sense automòbils, que incloïa talls al passeig de Gràcia i a la Rambla que la Guàrdia Urbana va acabar aixecant abans d’hora atenent les protestes dels conductors, es va saldar amb una reducció de només el 3% en el nombre de vehicles que van circular per la ciutat. Ahir no hi va haver més protestes que les que pugui generar, per exemple, la celebració d’una cursa atlètica que obligui a tallar el trànsit a algunes zones i ni tan sols les associacions de comerciants, que aquests dies viuen una relació tempestuosa amb l’Ajuntament, van elevar cap queixa formal per l’elecció d’un dissabte com a dia Sense Cotxes. A la Via Laietana, Colau, davant la protesta individual d’un botiguer del mercat de Santa Caterina, va negar que les mesures excepcionals adoptades ahir perjudiquessin aquest sector i va insistir que el seu go-
EL PROJECTE ESTRELLA Colau reitera la seva determinació d’unir els dos tramvies per la Diagonal
vern està compromès amb el comerç de proximitat. Fora d’això, potser el dia Sense Cotxes es va notar menys en la mobilitat de la ciutat que la Festa dels súpers a Montjuïc o el partit del Barça en el Camp Nou.
En alguns carrers tallats, com a l’avinguda Diagonal, resultava força curiós tornar a observar ciutadans llegint la premsa a les gandules instal·lades per l’Ajuntament o jugant a la pilota en els camps provisionals habilitats enmig de la calçada. Són les mateixes activitats que el govern de Xavier Trias organitzava a finals del passat mandat a la Diagonal i el passeig de Gràcia els Diumenges dels vianants, una iniciativa a la qual Ada Colau no ha donat continuïtat.
També va sorprendre la imatge d’una Via Laietana sense cotxes un dia que no hi havia cap manifestació convocada en aquesta artèria. L’elecció d’aquest carrer com a escenari del dia Sense Cotxes podria resultar tan significativa com la de la Diagonal. El programa amb què BComú va guanyar les eleccions del 24 de maig inclou el “compromís per a la descongestió del trànsit a la Via Laietana i la recerca de mesures per pacificar-lo”. Un nàufrag perdut en un mar de propostes? Caldrà esperar que el pla d’actuació de Ciutat Vella concreti si BComú s’atreveix amb allò que anteriors governs van dibuixar però no van poder o no van voler dur a la pràctica: la reforma –i la restricció del trànsit– del corredor que uneix l’Eixample amb el mar.
REPRESA D’UNA VELLA IDEA El tall simbòlic de la Via Laietana prefigura una reforma del carrer