Més llenya!

ENS vam equivocar tots. No hi ha hagut xoc de trens entre el Govern català i espanyol: els dos combois van aconseguir canviar de via poc abans d’arribar a l’estació terme del 27-S i han continuat el seu camí cap enlloc. Els passatgers agraïm haver sobreviscut a la topada prevista, però ara estem desconcertats veient com els ferrocarrils avancen cap a horitzons oposats i s’allunyen de la realitat. Els dos maquinistes asseguren que tenen full de ruta propi, quan simplement se separen a la recerca d’una pròxima estació, que no sembla que sigui Esperança, aquella a la qual cantava Manu Chao.

La metàfora ferroviària continua sent perfectament vàlida, però no com a al·legoria d’un accident greu, sinó com a reflex de dues realitats que és impossible que es trobin. Almenys amb Artur Mas i Mariano Rajoy com a maquinistes. El president català flirteja amb la desobediència i el president espanyol presumeix de disposar de tota l’artilleria per imposar l’obediència deguda.

Els viatgers tornen a estar espantats, no de poder acabar a l’hospital, sinó de la possibilitat d’acabar perduts a la història. Mentre els cercles d’influència dels dos líders polítics els van dient “més llenya, que és la guerra!”, que clamava Groucho a Els germans Marx a l’Oest per fer accelerar el tren. Frase que, per cert, es va introduir en el doblatge castellà, però que no apareixia en la versió original en anglès. Segurament va ser una pensada de Miguel Mihura, el traductor del guió, que era un personatge de sang calenta.

Els trens, de moment, han disminuït la velocitat en espera de les eleccions generals del 20-D, que podrien canviar les rutes i les destinacions, i qui sap si els maquinistes. El problema és que cada dia algú demana més llenya, sense recordar que a la cinta dels germans Marx, per atendre les peticions dels maquinistes, el comboi acabava destrossat després de consumir els taulons dels vagons.