Els temes del dia

La necessitat d’aliances sòlides que donin més estabilitat al Consistori d’Ada Colau, que governa Barcelona amb una majoria molt ajustada; i la polèmica exposició del fotògraf Xavier Miserachs que ha organitzat el Macba.

BARCELONA va celebrar les seves últimes eleccions municipals el 24 de maig passat. La candidatura Barcelona en Comú (BComú), encapçalada per l’activista social Ada Colau, va obtenir-hi onze regidors, pels deu de la llista de Convergència i Unió, al capdavant de la qual se situava el fins aleshores alcalde Xavier Trias. Colau va prendre, doncs, el comandament i va obrir una nova etapa al Consistori, després de trenta anys de govern socialista i un mandat convergent.

Atès que es tractava d’una majoria tan exigua, i atenent la tradició pactista de la Casa Gran, es va suposar que Colau buscaria aliances per garantir la seva estabilitat i poder definir i desenvolupar una sèrie de polítiques que caracteritzessin el seu mandat. El fet que tant PSC com ERC propiciessin la investidura de Colau va abonar aquesta suposició.

Tot i això, aquestes aliances continuen sense concretar-se. Podríem considerar, a tall d’explicació, que les autonòmiques del 27-S no les han propiciades. Algunes forces han estat molt cauteloses en campanya i no han volgut fer passos que, al seu entendre, poguessin restar-los suports més tard. En conseqüència, hem continuat sense aliances. Un altre factor relacionat ha estat que les municipals les va succeir el 27-S, i aquesta convocatòria la succeirà al desembre la de les generals. Davant de les quals, novament, certes formacions sembla que han decidit mantenir-se a l’expectativa i tornar a congelar possibles pactes. I encara més: no es pot descartar, després de les generals, una nova convocatòria d’autonòmiques, en cas que el president de la Generalitat en funcions no aconsegueixi els suports necessaris per garantir-se una nova investidura.

Dit d’una altra manera, aquesta acumulació de comicis s’ha convertit a Barcelona en un factor de passivitat municipal.

No podem dir que aquest Ajuntament, constituït ja fa gairebé cinc mesos, no hagi pres cap iniciativa. Com tampoc que algunes de les principals, com la moratòria dels equipaments turístics –en part anul·lada després–, no hagin suscitat crítiques en el sector afectat. Però sí que podem afirmar que no s’han fonamentat encara bases àmplies per afrontar grans mesures de govern.

Aquesta demora comença a ser preocupant. L’equip de Colau té al davant un gran repte com és l’elaboració i aprovació del pressupost municipal per al pròxim exercici. Hauria d’aprovar-se abans de final d’any i, prèviament, sotmetre’n l’esborrany a una sèrie de tràmits administratius, a més del període d’exposició pública i al·legacions. Però avui dia s’ha avançat poc per aquest camí. BComú no ha començat ni tan sols a trenar amb altres grups els acords que li resulten imprescindibles per encarar-los amb garanties d’èxit, atès el seu govern en minoria (disposa només d’11 dels 41 regidors).

La ciutat és un organisme viu i, com a tal, no pot canviar la seva activitat en inactivitat. Pot entendre’s el zel de l’actual administració per revisar escrupolosament decisions, plans i adjudicacions dels seus antecessors. Però no que es demori en aquestes tasques més enllà del raonable. Barcelona necessita polítiques i prioritats clares de gestió, degudament consensuades, per així assegurar el dia a dia de la ciutat i l’estabilitat del govern municipal. I necessita també un projecte de futur ben perfilat que, amb els accents degudament acordats, mantingui i revalidi els importants èxits assolits per la ciutat des de la recuperació dels ajuntaments democràtics.