La Vanguardia (Català-1ª edició)
Capitalisme diabòlic
Des dels consells d’expropiació de Busqueta a Chávez fins al xoc de trens amb les agrupacions empresarials
La CUP, que ha obtingut la clau de la investidura d’Artur Mas com a president, té un ideari polític anticapitalista que no s’ajusta al guió econòmic liberal.
La victòria del poble equivaldrà a la mort del capitalisme”. La frase, extreta del preàmbul del decret de col·lectivitzacions d’empreses i control obrer d’octubre de 1936 dictat per la Generalitat, va ser parafrasejada per la CUP dijous passat via Twitter durant la commemoració del 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys. El context no és ni de llarg el mateix, però aquesta sentència, que resum bona part de la filosofia de l’esquerra radical independentista, sens dubte posaria les espases enlaire de les petites, mitjanes i grans empreses, a banda de sotmetre les companyies en mans de l’intervencionisme de gestors inexperts i de patir molt probablement el rebuig de les empreses estrangeres instal·lades a Catalunya.
El programa polític que la formació que encapçala Antonio Baños va presentar per al 27-S conté aspectes controvertidíssims que xoquen de cara amb les polítiques socioeconòmiques proposades per Junts pel Sí, l’altra candidatura independentista, com ara la nacionalització i autogestió de sectors estratègics –energia, aigua i comunicacions–, nacionalització de la banca, no pagar el deute, desobeir la Unió Europea i sortir-ne i trencar amb l’euro. Marxisme en estat pur.
En un vessant més social i laboral, els cupaires rebutgen retallades i privatitzacions de béns col·lectius. Són obertament feministes, proposen l’ecologisme actiu, promouen una jornada laboral a 30 hores setmanals, jubilació ordinària als 60 anys, un any sabàtic pagat per cada deu treballats amb dret a conservar la feina, prohibir l’acomiadament lliure, i la implementació d’un pro-
PUNTS PROGRAMÀTICS Aposten per no pagar el deute, nacionalitzar la banca, l’energia i l’aigua, i sortir de la UE i l’euro
grama de renda bàsica i renda social universals.
Algunes d’aquestes mesures, però, coincideixen amb les presentades per Podem durant la campanya per les europees del 2014, mesures de les quals el partit de Pablo Iglesias es va haver de desdir quan mesos més tard els seus propis assessors econòmics les van suavitzar i fins i tot rebutjar per inviables. Sal- vant les distàncies entre Podem i la CUP, els d’Iglesias van virar de l’anticapitalisme a “sentir-se més còmodes en la socialdemocràcia”, en paraules del seu secretari general.
Les propostes nacionalitzadores no disten gens del chavisme, ideologia per la qual els membres de la CUP no amaguen la seva simpatia. Des del 2011, amb quatre alcaldies, l’esquerra alternativa ha posat per bandera la municipalització de serveis (exemple paradigmàtic n’és Arenys de Munt). Josep Manel Busqueta, diputat electe i guru econòmic de la CUP, a més d’haver estat exassessor del president de Veneçuela Hugo Chávez, porta al límit el missatge col·lectivitzador. En una entrevista a TV3 ara fa un any, Busqueta es vantava d’haver recomanat al president bolivarià expropiar edificis i empreses. El suggeriment va provocar risibles i alhora imatges d’allò més populistes amb aquells “exprópiese” a peu de carrer davant les càmeres: “Jo li recomanava això i encara no em feia prou cas, perquè si hagués depès de mi jo hauria expropiat més. Jo diria: ‘Exprópiese y vuélvase a expropiar’”, afirmava Busqueta.
En la negociació per la investidura de president de la Generalitat és evident que la CUP haurà de renunciar a molts dels seus punts programàtics, sobretot si Junts pel Sí continua considerant Artur Mas “imprescindible” i si l’esquerra alternativa independentista no acon-
VINCLES CHAVISTES Busqueta va assessorar Chávez: “No em feia prou cas, jo hauria expropiat encara més” VEUS DISCORDANTS Cotarelo, politòleg que va donar suport a la CUP, els retreu ara que no facilitin investir Mas
segueix superar el que ara per ara semblen dues apories: voler fer fora Mas i al mateix temps no fer descarrilar el procés sobiranista, i proclamar als quatre vents que hi ha una emergència social que deixa de ser urgent precisament per la dilació del procés negociador amb la força més votada.
Hi ha veus discordants en l’òrbita de la CUP. Entre els membres di- rectius de la CUP hi ha sectors més pragmàtics que discrepen del posicionament públic de l’esquerra radical de comminar Junts pel Sí a renunciar a la figura de Mas i es mostren partidaris de resoldre-ho com més aviat millor tot i el clar mandat de la militància base de no transigir en aquest punt. Ramon Cotarelo, politòleg madrileny que va intervenir en favor de la CUP durant la campanya, també es va mostrar crític amb la decisió dels cupaires i en el seu blog assegura que “Mas serà president, si ell i els seus volen, cosa que sabem tots. La llista de Junts pel Sí (...) si insisteix a tenir Mas de president, també està en el seu dret, ja que és la llista més votada i els seus 62 escons sextupliquen els de la CUP”.
En tot cas, Eulàlia Reguant, diputada electa de la CUP, va anunciar en la conferència política que va celebrar la seva formació del 8 d’octubre la intenció de posar sobre la taula de negociacions 39 mesures aplicables en el marc del pla de xoc social “sense cap cost elevat”, i deu privatitzacions que, a parer de la CUP, s’haurien d’aturar o revertir. Cal afegir-hi el més important: van exigir gestos de ruptura “irreversibles” per investir president. Tot semblava que eren imposicions, no pas condicions, i més si es té en compte que hores més tard ja van aclarir que l’acceptació de les seves exigències no desencallarien l’opció Mas com a president, per si algú tenia cap dubte.
Profundament contraris al sistema, la CUP ha dit del capitalisme que és “un sistema nefast i fracassat” contrari al benestar de les persones, “incompatible amb els drets humans”, i que estar-ne a favor és ser “un boig i un sociòpata”. Aigua, llum, mobilitat, pensions, salut o educació han de romandre al marge dels mercats i ser absolutament
ANTICAPITALISTES Jutgen el capitalisme d’“incompatible amb els drets humans”, “nefast” i “fracassat”
públics, apunten també. El principi enunciat per Busqueta que “la propietat sempre s’ha de subordinar a les necessitats de la població”, junt amb el pla de xoc social i la desobediència, topen amb els objectius de garantia de treball i creixement de l’economia que defensen part de l’empresariat català, ja prudent de mena davant les possibles conseqüències de l’independentisme.
Malgrat que hi ha empresaris que espanten les pors de la independència, d’altres romanen en estat d’alerta per les mesures que pugui imposar la CUP, independentment del context polític resultant del 27-S. Cecot, per exemple, es mostra a favor d’externalitzacions i assegura que “si a partir d’ara es posa més accent en polítiques socials, (...) primer toca ajudar a generar més ingressos” i que això passa per “ajudar al teixit empresarial que és qui genera l’ocupació i la riquesa”. Igualment, Foment del Treball reclama un entorn més favorable a la inversió empresarial, a més de recordar al Govern que “haurà de governar per a tots els ciutadans des de la legalitat, en un entorn de seguretat jurídica i amb estabilitat”.
En la mateixa línia, Pimec demana mesures per impulsar el creixement de les pimes i garantir el progrés econòmic, i el Cercle d’Economia exigeix “una economia de mercat oberta i integrada a Europa” i “respectar la legalitat”.