La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’èxode del desglaç
Milers de cubans es llancen cap als EUA encoratjats per la normalització
Van canviar la balsa per la motxilla i el mar Carib pel Río Bravo, a la recerca del somni americà. Ja no es llancen a les aigües de l’estret de la Florida, infestades de taurons, en embarcacions precàries. Ara recorren milers de quilòmetres, per terra i aire, i s’exposen al risc de ser extorsionats, desapareguts o segrestats en el seu viatge a través d’Amèrica Central i Mèxic. Una regió sense llei, infestada de bandes criminals.
Són els emigrants cubans de l’era del desglaç, els protagonistes de l’èxode que es va desencadenar durant el procés de restabliment de llaços polítics i diplomàtics entre els governs de l’Havana i Washington, iniciat el 17 de desembre de l’any passat.
La seva odissea va començar poc abans de la reconciliació i ha continuat en els mesos posteriors, canviant els patrons històrics de la diàspora, que ara traça rutes insòlites i se sotmet a les penúries del trànsit il·legal. L’onada és creixent i obre nous camins, encara que gran part te- nen com a última etapa els passos limítrofs del nord mexicà que connecten amb els estats de Texas, Califòrnia i Arizona.
D’acord amb el servei de Duanes i Protecció de Fronteres dels Estats Units (CBP, per les seves sigles en anglès), de gener del 2014 a setembre del 2015 van arribar a la unió americana més cubans que durant la crisi dels balsers del 1994. En total, 36.497 illencs, xifra que representa un augment del 60% respecte al mateix període de l’any anterior. Al voltant de dues terceres parts dels ingressos es van registrar en la línia divisòria amb Mèxic.
Per arribar-hi, la nova generació d’expatriats segueix itineraris complexos a través de diversos països i recorre a qualsevol argúcia disponible. És el cas dels metges enviats a l’estranger en missió sanitària que abandonen la seva destinació i decideixen viatjar sense autorització a algun post fronterer amb els Estats Units. Nombrosos contingents s’han escapat des del Brasil i Veneçuela, en direcció a Colòmbia, país que aquest any ha detectat un increment superior al 150% en l’ingrés d’emigrants cubans.
També han desertat atletes d’alt rendiment, com vuit integrants de la selecció nacional d’hoquei sobre herba, que competien el juliol passat als Jocs Panamericans de Toronto. Aquell mateix mes, altres esportistes d’elit es van escapar a Puerto Rico, a Carolina del Nord i a la ciutat de Chicago.
Mentrestant, els illencs afortunats que tenen la sort de tenir la doble nacionalitat, com les desenes de milers de cubans que van obtenir la ciutadania espanyola a l’empara de la llei de Memòria Històrica, surten del seu país amb el passaport estranger i després es presenten davant les
autoritats dels Estats Units amb el document cubà.
Però més enllà de les martingales i els casos mediàtics, la major part de l’estampida continua concentrant-se en les perilloses rutes de l’emigració clandestina per Amèrica Central, a mercè de les màfies de traficants de persones. Al llarg d’aquest any, les autoritats de diversos països de la zona han detingut multitud de cubans, la majoria a la conflictiva frontera entre Guatemala i Hondures, les autoritats de la qual van revelar que de gener a setembre van arribar al país més de 10.000 illencs en trànsit il·legal cap als Estats Units.
Mentrestant, el servei nacional de migració de Panamà va informar que en els primers set mesos del 2015 havia comptabilitzat l’ingrés d’uns 8.000 cubans, procedents majoritària- ment de l’Equador, l’únic país del continent que no els exigeix visat d’entrada. Molts el trien com el trampolí des d’on iniciar el seu periple furtiu.
Les dades dures revelen, sens dubte, una dinàmica en escalada, que els experts atribueixen a dos factors. El primer, conjuntural, és el temor que Washington cancel·li el tracte preferent que dóna als cubans quan aconsegueixen assolir territori dels Estats Units, en aplicació de la llei d’Ajust. Molts sospiten que, en el camí cap a la plena normalització de relacions entre l’administració del president Barack Obama i el règim de Raúl Castro, aquests privilegis acabaran sent eliminats.
Sota la normativa actual, que data del 1966, tot ciutadà amb passaport de Cuba que s’interni als Estats Units té el dret de quedar-se al país sota paraula ( parole), obtenir permís de treball de manera expedida i sol·licitar residència permanent al cap d’un any i un dia de la seva arribada. Una prerrogativa de què no gaudeix cap altra nacionalitat.
Els responsables de Duanes i Protecció de Fronteres asseguren que el gir en la política cap a l’Havana “no ha canviat o alterat de cap manera significativa la llei d’Ajust”. Tot i això, legisladors republicans promouen una iniciativa per reformar-la, fer-la més restrictiva i, segons el seu parer, restituir l’esperit original de la lletra com a estatut que reglamenta el dret d’asil. En cas que s’aprovés, només serien admesos com a exiliats aquells cubans que estiguin sota persecució política.
L’altra causa de l’escapada, d’ordre estructural, és el descoratjament que sembla estendre’s a l’illa, davant la falta de canvis econòmics substancials i d’oportunitats per progressar. Joves, adults, professionals o aturats, fins i tot famílies senceres, s’afegeixen a la diàspora amb urgència, anhelant un futur millor.
AUGMENT Al llarg del 2015, el nombre de cubans que ha entrat als EUA supera els 36.000
NOUS CAMINS La fugida ja no es fa en ‘balsa’ pel mar, sinó per les perilloses rutes de Centreamèrica