Més diners per als metges desertors

Era el cap de la missió mèdica cubana a l’estat veneçolà de Bolívar i es va escapar als Estats Units en un vol d’American Airlines. Esquivava la vigilància dels agents del G2, el servei d’intel·ligència del règim castrista, gràcies a un embolic de faldilles que només existia a la seva imaginació i floria a Caracas. En les seves fictícies incursions amoroses a la capital, va organitzar la fugida. Avui treballa en un hospital de Miami i és un desertor més entre els treballadors de bata blanca que Cuba exporta al món. Amb pantomima o sense, el seu cas s’ha repetit multitud de vegades durant aquest any, de vegades col·lectivament, com va passar amb el centenar de doctors que a l’agost es van escapar de Veneçuela i va arribar a Colòmbia per acollir-se al Cuban Medical Professional Parole Program, sistema ideat per l’administració Bush el 2006 per captar metges cubans. La nova amistat entre Washington i l’Havana ha alentit els tràmits d’admissió, però les escapades en bloc han estat un dur cop per al Govern cubà, que rep uns 10.000 milions de dòlars a l’any per la venda de serveis mèdics a l’exterior. Tant és així que el Govern de l’illa va decidir a començaments de setembre eliminar la política de sancions contra els desertors. En un canvi inèdit, ara s’autoritza la seva tornada a l’illa sense represàlies i amb feina garantida, en condicions similars a les que tenien fora. A l’estranger, els metges cubans ingressen uns 1.000 dòlars mensuals, mentre que els seus col·legues a l’interior reben com a salari uns 60 dòlars. Els qui acceptin tornar tindran accés a internet de banda ampla, beques a l’estranger i participació en congressos internacionals. L’Havana té destacats 25.000 metges i una quantitat similar de paramèdics en 68 països, complint acords intergovernamentals, encara que prop de la meitat treballa a Veneçuela. A l’illa hi ha uns 60.000 metges.